Òscar Andreu té molt clara quina és la llengua que vol utilitzar en la seva vida quotidiana i professional. L'humorista i comunicador reconeix que actualment amb prou feines parla castellà i que ha decidit concentrar-se a millorar encara més el seu català. "Pràcticament no parlo castellà", explica en parlar d'uns hàbits lingüístics que responen, sobretot, a una decisió personal.
La seva postura sobre l'ús de l'idioma a Catalunya també és contundent. Andreu ha defensat que "per educació, s'ha de parlar català a Catalunya", una afirmació amb la qual expressa la seva voluntat de prioritzar una llengua que considera part fonamental de la seva identitat. Per a ell, a més, el català no és únicament la llengua familiar, sinó també una eina imprescindible per desenvolupar correctament la seva feina.
"El que he de fer és perfeccionar el meu català"
Andreu reconeix que durant molts anys va utilitzar molt el castellà, però ara sent que ha de dedicar més esforços a dominar completament la seva llengua materna. "L'havia parlat tant que ara el que he de fer és perfeccionar el meu català, la meva sintaxi, la meva fonètica", explica. El seu objectiu no consisteix simplement a utilitzar-lo més, sinó a millorar la qualitat amb la qual s'expressa.
El mateix comunicador admet que encara troba aspectes lingüístics que li generen inseguretat. Malgrat que el català és la llengua que va rebre de la seva mare, considera que encara no la té completament "polida" o "afilada". Aquest marge de millora el preocupa especialment perquè parlar i escriure formen una part essencial de la seva professió.
Una preocupació directament relacionada amb la seva feina
"Tinc encara massa dubtes amb la llengua, i és una cosa que també em molesta, m'irrita", reconeix. Per a algú l'activitat del qual depèn contínuament de les paraules, dominar la sintaxi, la pronunciació i els matisos de l'idioma no és únicament una qüestió cultural. També forma part de l'exigència professional que Andreu s'imposa. La seva elecció de parlar pràcticament sempre en català s'ha d'entendre dins d'aquest context. No planteja simplement abandonar una llengua per utilitzar-ne una altra, sinó reforçar aquella amb la qual treballa i amb la qual s'identifica personalment. Com més la utilitza, més possibilitats té de detectar errors i perfeccionar-la.
Als seus anys d'experiència en ràdio, televisió i humor, Andreu afegeix així un aprenentatge que considera encara inacabat. La seva reflexió mostra que fins i tot un professional acostumat a comunicar-se davant de milers de persones pot continuar tenint dubtes sobre la seva pròpia llengua. Precisament per això ha decidit dedicar-li més atenció i convertir el seu ús quotidià en una manera de continuar millorant-la.