Grècia ha decidit fer un pas més en la lluita contra els efectes del turisme massiu. Concretament, contra la massificació de les platges, moltes, verges. La mesura arriba en un moment en què Grècia continua batent rècords de visitants internacionals. Només el 2025 va rebre prop de 38 milions de turistes estrangers. Una xifra que confirma el país com una de les destinacions més populars del món gràcies al seu patrimoni, el clima, la gastronomia i les seves platges.
Una massificació de platges evitable
Malgrat aquestes dades, el Govern hel·lènic ha ampliat fins a 251 el nombre de platges protegides, conegudes com a platges verges. Tot amb l'objectiu de preservar els seus ecosistemes i evitar que la pressió turística acabi degradant alguns dels espais naturals més emblemàtics del país.
Les noves restriccions impliquen que en aquestes zones no es podran instal·lar negocis dedicats al lloguer de gandules o para-sols, ni construir nous bars de platja. Tampoc es permetrà l'ús de motos d'aigua, equips de música o altaveus, ni l'organització d'esdeveniments amb més de deu participants. Els visitants hi podran accedir lliurement, però hauran de gaudir de l'entorn sense serveis comercials ni infraestructures turístiques.
L'objectiu és mantenir aquestes platges en el seu estat més natural possible, evitant la transformació que han experimentat altres destinacions molt freqüentades. Les autoritats consideren que la proliferació de barraques, hamaques i activitats recreatives pot acabar perjudicant el principal atractiu del litoral grec.
Una llarga llista de platges protegides a Grècia
La llista de platges protegides no ha deixat de créixer en els darrers anys. El 2024 n'hi havia 198, el 2025 van augmentar fins a 238 i aquest estiu s'hi han incorporat tretze nous espais, arribant a les 251 platges protegides. Entre elles hi ha arenals situats a illes tan conegudes com Koufonisia, Lefkada o Creta, algunes de les quals havien estat objecte de polèmica per projectes de desenvolupament turístic.
Segons els ministeris grecs d'Economia i Medi Ambient, aquestes restriccions també busquen protegir hàbitats de gran valor ecològic i paisatgístic. Bona part de les platges incloses formen part de la Xarxa Natura 2000, l'espai europeu destinat a conservar els ecosistemes més sensibles.
Les autoritats remarquen que qualsevol actuació que pugui alterar la morfologia del litoral o posar en risc la flora i la fauna queda prohibida. D'aquesta manera, es pretén garantir que aquests espais continuïn sent refugis naturals tant per a la biodiversitat com per als visitants que busquen tranquil·litat.
Grècia no és l'únic país que intenta controlar els efectes del turisme massiu
La decisió també respon a una preocupació compartida per altres grans destinacions turístiques com Espanya, Itàlia, França, els Països Baixos o el Japó. En els darrers anys, aquests indrets han adoptat mesures per reduir la massificació. Grècia és conscient que el turisme és un dels motors de la seva economia, però també que preservar el seu patrimoni natural és imprescindible perquè aquest èxit no acabi convertint-se en un problema de futur.