Natalia Forès té avui una cartera d'una vintena d'habitatges de lloguer, però la seva entrada en el món immobiliari va començar precisament perquè no podia comprar la casa que volia per a ella. Arquitecta de formació i natural de Reus, vivia a París quan va començar a preguntar-se com podia construir patrimoni en una ciutat on els preus estaven molt per sobre de les seves possibilitats.
Ho va explicar en una entrevista al canal de YouTube Inmo Aventuras. "Estàvem vivint a París, en una ciutat cara, jo em vaig adonar que no em podia comprar un pis allà o potser sí, però només tipus estudi", va recordar. Aquella opció no encaixava amb el futur que imaginava i va acabar convertint-se en el punt de partida de la seva estratègia com a inversora.
De no poder comprar a París a invertir al Regne Unit
Forès va decidir començar a formar-se perquè, segons reconeix, en aquell moment "no tenia ni idea d'invertir". El seu objectiu era generar ingressos passius i trobar oportunitats fora dels mercats més cars.
El primer pas no va arribar ni a Espanya ni a França, sinó al Regne Unit. Allà va obrir una societat limitada i va començar a comprar habitatges a Escòcia. Algunes estaven destinades a inquilins que reben ajudes públiques, un model que ella va valorar per l'estabilitat dels pagaments.
Una cartera que ja ronda la vintena d'habitatges
Després van arribar noves operacions. Va comprar una casa per llogar per habitacions als afores de Nottingham i va participar en altres projectes en els quals dividia immobles per crear diverses unitats independents.
Amb el temps, la seva cartera ha crescut fins a rondar la vintena d'habitatges entre França i el Regne Unit. Un dels seus últims projectes consisteix a transformar un edifici en vuit pisos, amb el qual calcula que podrà obtenir més de 3.600 euros mensuals i una rendibilitat propera a l'11%. La paradoxa és evident: Natalia va començar a invertir perquè no podia permetre's l'habitatge que volia a París i va acabar convertint aquella dificultat en una estratègia professional.
El seu cas mostra també un canvi de mentalitat. En lloc d'esperar a poder comprar la seva casa ideal, va començar buscant immobles més assequibles, en altres mercats i amb una lògica purament d'inversió. Anys després, aquella frustració inicial s'ha convertit en una cartera d'unes vint propietats i en una forma de vida completament lligada al totxo.