Naila Martínez, una psicòloga infantil, llança un missatge clar a les famílies: obligar un nen a menjar no és una bona estratègia. Va explicar que la resposta ha de ser rotundament negativa quan es planteja forçar. Sí que es pot animar, oferir, acompanyar o buscar maneres d'acostar nous aliments, però convertir la taula en una baralla pot danyar la relació del petit amb el menjar.
La diferència entre animar i forçar és fonamental. Animar pot significar presentar l'aliment d'una altra manera, deixar que el nen el toqui, l'olori o el tingui a prop abans de provar-lo. Forçar implica pressió, amenaces, xantatges o condicions com acabar el plat per obtenir unes postres. Martínez adverteix que aquestes fórmules poden funcionar a curt termini, però transmeten missatges equivocats.
Menjar no hauria de convertir-se en una batalla
Quan s'utilitzen les postres com a recompensa, el nen aprèn que allò que ha de menjar primer és una obligació desagradable i que allò desitjable arriba després. L'especialista proposa el contrari: crear un ambient normal i agradable al voltant del menjar, sense convertir cada mos en una negociació. L'objectiu no és aconseguir que ho provi tot immediatament, sinó afavorir una relació més natural amb els sabors.
@la_ser ⁉️ ¿Obligar a los niños a comer? ¿El postre como chantaje? La nutricionista (y madre) Naila Martínez acaba de publicar la guía 'A la mesa sin presiones': una guía pensada para quienes suelen comer con niños 🧑🧑🧒🧒 Puedes escuchar la entrevista completa en el pódcast de #gastroser 🎧📱 #alamesasinpresiones #alimentacionsaludable #crianza #comer #vacacionesenfamilia #cadenaSER
♬ sonido original - Cadena SER - Cadena SER
També recomana entendre per què el nen rebutja un aliment o té menys gana. Pot haver menjat recentment, estar cansat, haver tingut un disgust o simplement necessitar més exposicions abans d'acceptar una textura nova. Els adults han d'oferir opcions saludables i permetre que el nen decideixi quant menja, evitant insistir que deixi el plat net.
Oferir moltes vegades funciona millor que obligar
La perseverança no desapareix, sinó que canvia de forma. Un aliment rebutjat pot tornar a presentar-se en altres moments, amb diferents preparacions i sense pressió. Fins i tot tocar-lo pot ser un primer pas. Així, el nen manté la possibilitat d'explorar mentre conserva els seus senyals interns de gana i sacietat, cosa especialment important.
Obligar, amenaçar o insistir constantment pot fer que el menjar s'associï amb conflicte i augmentar el rebuig. Per això Martínez resumeix una idea senzilla per a les famílies: acompanyar i animar sí, forçar no. Els pares continuen decidint quins aliments ofereixen i quan es menja, però el nen necessita marge per regular quant vol menjar. Quan hi ha pèrdues de pes, dificultats per empassar, vòmits repetits o un rebuig alimentari persistent, convé consultar amb el pediatre o un professional especialitzat.