María Lafuente, assessora financera, llança una advertència especialment dirigida als qui avui tenen menys de 45 anys, ja que no haurien de planificar la seva retirada pensant que cobraran una pensió equivalent a la dels seus pares. Espanya manté actualment una de les taxes de substitució més elevades de l'OCDE, però l'envelliment de la població amenaça amb tensionar aquest equilibri durant les pròximes dècades.
La taxa de substitució mesura quin percentatge del salari previ aconsegueix reemplaçar la pensió. Per a una carrera completa i un salari mitjà, l'OCDE situa Espanya al voltant del 80% en termes bruts, molt per sobre de la mitjana internacional. Això permet que molts jubilats actuals mantinguin una part important dels seus ingressos anteriors quan abandonen definitivament el mercat laboral.
Una taxa del 80% difícil de mantenir
El problema apareix en mirar cap al 2045, 2050 o 2060. Els treballadors menors de 45 anys afrontaran una Espanya amb més pensionistes i una població en edat laboral relativament menor. La Comissió Europea projecta a més un fort augment de la despesa pública en pensions durant les pròximes dècades, una pressió que obligarà a finançar el sistema amb majors ingressos, canvis laborals o ajustos futurs.
Per això Lafuente planteja un escenari en què la taxa de substitució podria acabar acostant-se al 50%. No existeix actualment una norma aprovada que digui que els menors de 45 anys cobraran exactament la meitat del seu sou, però aquesta hipòtesi serveix per explicar el risc: mantenir durant dècades nivells propers al 80% exigeix una capacitat financera considerable.
Estalviar haurà de formar part de la jubilació
Per a un treballador que cobrés 2.000 euros abans de jubilar-se, una substitució del 80% equivaldria teòricament a uns 1.600 euros, mentre que una del 50% deixaria al voltant de 1.000. Són càlculs il·lustratius, perquè la pensió espanyola depèn realment de les bases de cotització, els anys cotitzats, l'edat de retir i les regles vigents quan arribi aquest moment.
El missatge per als joves no és que es quedaran sense pensió, sinó que dependre exclusivament d'ella incorpora més incertesa que per a generacions anteriors. Lafuente aconsella construir estalvi privat progressivament, evitar arribar al retir amb deutes i començar com més aviat millor encara que les quantitats siguin petites. La jubilació dels qui avui tenen trenta o quaranta anys encara queda lluny i les regles poden canviar moltes vegades. Precisament per això, planificar suposant una pensió pública més moderada permet crear un marge propi i reduir la dependència de futures decisions polítiques. Aquest matalàs pot marcar diferències importants en el futur.