Marc Ribas va respondre amb una sola paraula quan Jordi Basté li va preguntar si hi havia algun aliment que no menjava: cavall. El cuiner va precisar que tampoc menja carn de poltre i va explicar que el seu motiu era moral. "Crec que és un animal domèstic i no es menja", va dir durant l'entrevista.
Basté li va preguntar llavors si seria capaç de reconèixer-la en tastar-la. Ribas va contestar que sí i la va descriure com una carn dolça i poc saborosa. La conversa va separar així dues qüestions. Una era com identificava aquest ingredient pel seu gust i una altra, la raó per la qual preferia deixar-lo fora del seu plat. Quan li van preguntar per la segona, va parlar de com veia l'animal.
El tracte als animals també pesa en el que menja
Més endavant, Marc Ribas va tornar a parlar de la carn de cavall en una entrevista amb TOT Gastro. En preguntar-li quins aliments evitava, va tornar a esmentar els motius ètics i va afegir que tampoc li agradava menjar carn d'animals que no haguessin estat ben tractats. En aquella ocasió, va estendre l'explicació a l'origen dels ingredients que compra i cuina.
Va posar com a exemple La Taverna del Ciri, el seu restaurant a Terrassa. Allà defensava treballar amb agricultors i artesans del Vallès i donar lloc als seus productes a la carta. Va citar la mongeta del ganxet entre els seus plats preferits de la comarca. N'hi havia prou amb servir-la acabada de fer, amb un raig d'oli i un tros de cansalada.
El plat que sempre tria li recorda la seva mare
Si li pregunten pel seu plat preferit en general, Ribas sol respondre que és el moniato al forn. A TOT Gastro va explicar que l'hi preparava la seva mare i que li agrada pel record que li porta. També va dir que podria quedar-se amb la verdura que li prepara la seva dona quan arriba a casa.
En l'entrevista amb Basté havia explicat aquesta relació amb el menjar a partir d'un altre plat, les croquetes de l'àvia. Deia que una recepta així pot quedar gravada pel que perceps en menjar-la i pels records que porta associats. Per això, quan algú jutja aquelles croquetes, la reacció pot anar molt més enllà de si eren bones.