Marc Giró encara recorda perfectament un dels primers grans capricis que es va permetre quan va començar a treballar. Va ser fa uns 20 anys, durant la seva etapa a la revista Marie Claire, i la compra va acabar sent tan desproporcionada per a la seva economia que encara avui l'explica amb humor: es va gastar pràcticament tot el seu sou en una bossa de viatge de Louis Vuitton.
El mateix Giró ho va explicar al podcast A las Bravas, de la Cadena SER, presentat per Raúl Pérez. Allà va reconèixer que treballar envoltat de moda va acabar influint en els seus desitjos de consum. "Quan escrius sobre moda acabes creient-te el que escrius", va fer broma en recordar com va acabar convençut que necessitava aquell equipatge.
"Em tremolava la mà en el moment de pagar"
La bossa estava completament fora del seu pressupost, però tot i així va decidir comprar-la. Giró recorda que va anar fins al carrer Serrano, a Madrid, i va utilitzar un dels seus primers sous de Marie Claire per emportar-se-la. "Em tremolava la mà en el moment de pagar", va explicar en recordar una compra que sabia perfectament que no era raonable.
La conseqüència va arribar immediatament després. "Em vaig passar dos mesos sense menjar per estalviar", va explicar entre rialles. La frase resumeix bé fins a quin punt aquell caprici va desequilibrar les seves finances. Ell mateix recorda haver-se quedat pràcticament sense marge per fer res més durant un temps.
Encara conserva la bossa dues dècades després
La història, però, té una segona part curiosa. Giró encara conserva aquella Louis Vuitton i la continua utilitzant. Tot i que en el seu moment va ser una decisió clarament excessiva, l'objecte ha acabat acompanyant-lo durant més de 20 anys. Això sí, ni tan sols llavors va quedar completament satisfet. Amb el temps es va penedir de no haver comprat una versió més gran, que hauria pogut utilitzar encara més. "Em vaig comprar el més petit perquè a sobre rata, saps?", va fer broma. "Pobre i rata, és que és terrible".
L'anècdota resumeix bé el to amb què Giró parla de si mateix: molta ironia i poca intenció d'amagar les seves contradiccions. Sabia que no podia permetre's aquell caprici, el va comprar igualment i després va haver d'assumir les conseqüències. Dues dècades més tard, aquella bossa continua existint i continua en ús. Pot ser que el primer sou desaparegués sencer en una tarda, però almenys la compra va acabar tenint una vida molt més llarga del que ell mateix imaginava.