Marc Giró ha explicat amb humor una relació amb el seu pare que durant anys va estar marcada per la distància. A casa seva, llegir no era una afició opcional, sinó gairebé una obligació cultural. No fer-ho estava mal vist i, des de molt petit, sentia que havia de respondre a unes expectatives lectores que li quedaven massa grans.
El seu pare amb prou feines li adreçava la paraula, excepte per fer-li sempre la mateixa pregunta: si ja havia llegit Josep Pla. Giró recorda que tenia set o vuit anys quan va començar aquella insistència i que, evidentment, estava molt lluny d'interessar-se per l'escriptor. L'escena es va repetir durant anys fins a convertir-se en una mena de contrasenya familiar.
Josep Pla va acabar sent el pont amb el seu pare
Giró ha reconegut que llegir li va costar moltíssim. La pressió familiar no ajudava, però amb el temps va aconseguir aficionar-se als llibres i descobrir autors que sí que li despertaven curiositat. Al seu entorn, la cultura ocupava un espai central i la lectura s'associava gairebé directament amb la formació, la conversa i la manera d'entendre el món.
El gir va arribar quan finalment va llegir Josep Pla i va decidir comunicar-ho al seu pare. Segons explica, va ser llavors quan va començar realment a parlar amb ell, al voltant dels 26 anys. L'anècdota va culminar amb una resposta tan absurda com dolorosa: el seu pare va fer broma preguntant qui estava parlant perquè gairebé no reconeixia la veu del seu propi fill.
Llegir per sentir-se estimat
Giró explica tot això amb un sentit de l'humor extrem, però darrere de l'exageració apareix una idea molt més seriosa. Durant anys va associar la lectura amb la possibilitat d'aconseguir aprovació paterna. Ell mateix ho resumeix dient que llegeix perquè els seus pares l'estimin, una frase pronunciada entre rialles que reflecteix com algunes exigències familiars acaben convertint-se en motors emocionals.
Amb el temps, l'obligació es va transformar en una afició real. Avui dirigeix un club de lectura i parla constantment de llibres, tot i que recorda que arribar fins aquí no va ser senzill. La història amb el seu pare mostra com una expectativa cultural pot convertir-se al mateix temps en ferida i herència. Giró va acabar llegint Pla, va aconseguir obrir una conversa que havia trigat dècades a arribar i va acabar incorporant la literatura a la seva identitat. El que durant la infància va sentir com a pressió es va convertir després en una part central de la seva vida professional i personal.