La medicina moderna continua sorprenent amb avenços extraordinaris, encara que existeixen relats que semblen pertànyer a una realitat gairebé sobrenatural. El doctor Manuel Sans Segarra, cirurgià i professor universitari, s'ha dedicat anys a recopilar testimonis de pacients que, després de romandre clínicament morts, van aconseguir tornar per relatar experiències que desafien tota explicació científica.
Per a ell, "La mort física no és el final", sinó una obertura cap a una realitat en la qual la consciència persisteix més enllà de la integritat del cos. La seva afirmació ha provocat un veritable terratrèmol en la comunitat mèdica i espiritual, ja que posa en perill els límits del que creiem conèixer sobre la vida i el més enllà. Som davant proves tangibles de l'eternitat, o només davant d'elaborades al·lucinacions d'un cervell moribund?
Experiències properes a la mort: relats que glacen la sang
Segons Manuel Sans, el patró es repeteix amb sorprenent exactitud. Pacients declarats clínicament morts per hemorràgies, aturades cardíaques o complicacions quirúrgiques descriuen el mateix: sortir del cos, observar els metges des de dalt i sentir una pau indescriptible. Alguns asseguren haver vist familiars morts que els esperaven, mentre d'altres relaten el clàssic túnel de llum blanca que tantes vegades ha estat retratat en la cultura popular.
Un cas que el mateix Sans narra amb detall és el d'un membre del seu equip mèdic. Durant una reanimació d'emergència, el sanitari va experimentar la sensació de flotar sobre la sala, observant cada maniobra, cada paraula i fins i tot gestos dels qui intentaven tornar-li la vida. El més inquietant és que, en recuperar-se, va descriure amb precisió tot el que havia passat en la seva absència física, confirmant detalls impossibles d'inventar.
La supra consciència: una prova que la mort no existeix?
El doctor Sans rebutja que aquests relats siguin simples il·lusions químiques. Ell parla de la supra consciència, un estat de percepció que transcendeix el cervell i el cos físic. Per al cirurgià, aquesta supra consciència és eterna, i el que anomenem "mort" no seria més que un canvi de dimensió, una transició cap a una altra forma d'existència. Els testimonis més estremidors coincideixen en un punt inquietant: molts pacients no volien tornar.
Sentien un amor absolut, una calma indescriptible i la sensació d'haver trobat un propòsit major. Tornar a la vida terrenal, en comparació, els resultava gairebé un càstig. Tanmateix, alguns van confessar que van demanar tornar per cuidar els seus fills o reparar errors del passat. El que Sans proposa no és un discurs religiós, sinó un desafiament directe a la ciència establerta. El metge fins i tot ha dialogat amb Bruce Grayson, psiquiatre de la Universitat de Virgínia i referent mundial en experiències properes a la mort, arribant ambdós a una conclusió pertorbadora: el cervell no genera la consciència, només la transmet.
Les ressonàncies magnètiques de pacients que han viscut aquestes experiències semblen confirmar-ho. Durant els episodis extracorporis, les àrees cerebrals relacionades amb la visió s'activen, fins i tot quan clínicament no hi havia signes d'activitat cerebral. Per als més escèptics això pot ser una casualitat bioquímica, però per a Sans és l'evidència que la consciència continua viva més enllà del cos físic.