La Seguretat Social canvia alguna de les seves normes a Espanya. Interessa especialment aquella persones de 60 anys o més que podrien percebre la pensió d'orfandat, sempre que compleixin uns requisits molt concrets relacionats amb la seva situació de discapacitat. Aquesta mesura representa una excepció a la regla general i respon a la intenció de donar protecció a les persones que van quedar òrfenes i no van poder reincorporar-se al mercat laboral a causa d'una limitació important.
La pensió d'orfandat és una prestació econòmica que es reconeix als fills menors de 21 anys, pot ser fins als 25 anys si continuen formant-se, quan ha mort un o dos progenitors. No obstant això, la normativa preveu una possibilitat extraordinària per a majors: si la persona òrfena té reconeixuda una incapacitat permanent absoluta o una gran invalidesa obtinguda abans de fer els 21 anys (o mentre ja era beneficiària de la pensió), pot continuar rebent aquesta prestació encara que superi àmpliament aquesta edat límit.
Podran continuar rebent la prestació si han demostrat la invalidesa abans de fer els 21
Aquesta ampliació no es concedeix automàticament amb l'edat, sinó que està condicionada al fet que la incapacitat estigui acreditada oficialment per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), amb la documentació mèdica i burocràtica corresponent. És a dir, no és suficient amb tenir 60 anys o més: cal demostrar que la discapacitat que impedeix treballar es va produir en el període establert per la llei. Un cop complert aquest requisit, la pensió no s'extingeix per assolir una determinada edat i pot mantenir-se de forma indefinida.
La pensió d'orfandat segueix les mateixes regles generals que per a la resta de beneficiaris pel que fa a quantia i càlcul. Això significa que es pren en consideració la base reguladora del progenitor mort, si l'orfandat és simple o absoluta i quants beneficiaris hi ha, entre altres factors, per determinar la quantitat a percebre.
Aquesta modificació reflecteix una aposta per adaptar el sistema de pensions a realitats socials que no encaixen en els criteris tradicionals d'edat o d'ocupació. Per a aquells que van créixer amb una discapacitat severa, trobar seguretat econòmica en la maduresa pot ser un repte, i aquesta mesura de la Seguretat Social busca oferir un suport continuat quan existeix una limitació permanent que impedeix la plena inserció laboral.