La serenitat de Luka Modrić amaga una infància marcada per la guerra. Abans de convertir-se en una llegenda del Reial Madrid i continuar la seva carrera al Milan, el croat va conèixer la por, la pèrdua i el desplaçament. Tenia sis anys quan el conflicte va arribar a l'entorn de Zadar.
La seva família va haver d'abandonar la seva llar i buscar seguretat. Josip Bajlo, director esportiu de l'NK Zadar, va explicar a Antena 3 que Modrić va presenciar l'assassinat del seu avi. Segons el seu testimoni, la família va fugir travessant boscos i muntanyes. Quedar-se podia significar perdre la vida.
Aquell episodi forma part del passat més dolorós del futbolista. No obstant això, Modrić no defineix la seva infantesa únicament mitjançant la tragèdia. En una entrevista amb Slaven Bilić per al programa croat “(Ne)uspjeh Prvaka”, va sorprendre en recordar també els moments alegres que van sobreviure dins d'aquella situació.
La guerra li va fer perdre la por a Luka Modrić
“No va ser una infància fàcil”, va reconèixer. Després va afegir un matís important: “No puc dir que fos infeliç”. Modrić es considerava un nen feliç perquè estava acompanyat per amics. La guerra condicionava la seva vida, però no va aconseguir eliminar completament els jocs, les converses i les petites rutines infantils.
La família va viure refugiada en un hotel. Allà convivien moltes persones obligades a abandonar les seves cases. Els adults seguien amb preocupació les notícies del conflicte. Els nens coneixien el que passava. Així i tot, buscaven moments per sortir, córrer, amagar-se, riure i jugar a futbol durant tot el dia.
“Estàvem al corrent de tot el que passava al nostre voltant”, va explicar Modrić en aquella entrevista. La frase mostra que els nens no romanien aïllats del perill. Escolaven les notícies i percebien l'angoixa dels grans. Però tenir amics a prop els ajudava a mantenir una certa normalitat.
La pilota per desconnectar dels problemes
La pilota es va convertir en una pausa davant la incertesa. No solucionava la guerra ni retornava el perdut. Sí que li permetia concentrar-se durant unes hores en una cosa diferent. Entre els seus records apareix fins i tot un detall senzill: les seves primeres canyelleres portaven la imatge del brasiler Ronaldo i el fascinaven, segons va recollir The Sun.
Aquella etapa també ajuda a comprendre la seva personalitat. Modrić va aprendre aviat que qualsevol seguretat podia desaparèixer. Va haver d'adaptar-se a un allotjament temporal i conviure amb famílies refugiades. La por existia. També la necessitat de continuar. Aquesta resistència es veuria reflectida en la seva carrera. Els seus números i títols parlen per si sols.