En els últims mesos han aparegut diversos casos de treballadors acomiadats per sortir just a la seva hora, generant confusió i por entre empleats que compleixen estrictament la seva jornada laboral. No obstant això, la Llei Laboral és clara i no és que sigui procedent acomiadar un treballador que compleix religiosament la seva jornada laboral. Sortir puntual no és una falta, però sí que ho sol ser el fet de sortir per la porta just a l'hora en què acaba el torn.
El problema sorgeix quan es confon la puntualitat amb una altra conducta molt diferent. La normativa no castiga el fet d'anar-se'n a l'hora, sinó determinades actuacions prèvies que afecten el temps efectiu de treball. I aquí és on han entrat els tribunals, incloent el Tribunal Suprem, per matisar quan un acomiadament pot ser considerat procedent
El que realment sancionen els tribunals
La jurisprudència ha estat clara en diversos casos recents. Els jutges han avalat acomiadaments quan s'ha demostrat que el treballador deixava de treballar abans que finalitzés el seu torn, encara que formalment sortís a l'hora exacta. És a dir, el focus no és en la sortida, sinó en el que ocorre en els moments previs.
D'aquesta manera, els tribunals consideren sancionable que l'empleat abandoni el seu lloc uns minuts abans per preparar-se amb antelació per sortir o no garanteixi el relleu quan el seu lloc ho exigeix. En aquests supòsits, s'entén que hi ha un incompliment del deure de treballar durant tota la jornada pactada. La clau és en el temps efectiu de treball. Si el treballador dedica els últims minuts del torn a recollir o canviar-se, els jutges entenen que està reduint de facto la seva jornada amb la intenció d'estar a la porta esperant que arribi aquesta tan anhelada hora de sortir.
La puntualitat no és el mateix que l'incompliment
La realitat és que sortir puntual està protegit per la llei, sempre que s'hagi treballat fins a l'últim minut del torn. No existeix obligació legal de prolongar la jornada, quedar-se més temps ni fer favors no retribuïts a l'empresa. La jornada acaba quan acaba, i el treballador té dret a marxar. Tanmateix, aquest dret no permet deixar de treballar abans per poder sortir puntual
Així doncs, la llei protegeix el treballador que compleix la seva jornada fins al final, però permet sancionar qui deixa de treballar abans per marxar a la seva hora. Una frontera fina, però perfectament definida per la jurisprudència