L'entrada en vigor de la Llei d'Habitatge ha canviat de forma clara les regles del joc en el mercat del lloguer, especialment a les zones tensionades. Un dels aspectes més rellevants és l'actualització anual de la renda, un punt que durant anys ha estat lligat directament a l'IPC. Aquesta referència ja no és vàlida en aquests territoris i suposa un canvi de calat per a propietaris i inquilins
Durant dècades, l'IPC ha estat l'indicador habitual per revisar els lloguers, cosa que en moments d'inflació elevada s'ha traduït en pujades molt pronunciades. Per aquest motiu la Llei d'Habitatge introdueix límits i un nou sistema d'actualització que busca més estabilitat i previsibilitat en els contractes.
El fi de l'IPC com a referència en zones tensionades
La normativa va establir que el 2024 la pujada màxima del lloguer és del 3%, independentment del que marqui l'IPC. Aquest límit actua com una mesura transitòria mentre es prepara el nou índex estatal que substituirà definitivament l'IPC com a referència en les actualitzacions de renda a les zones tensionades.
A partir de 2025, el canvi va ser estructural. Des de l'any passat, l'actualització del lloguer s'haurà de fer utilitzant el nou índex estatal, conegut com a IRAV, i no l'IPC. Això implica que qualsevol clàusula contractual que vinculi directament la pujada del lloguer a l'IPC deixarà de ser aplicable en aquestes zones, en contravenir el que disposa la Llei d'Habitatge
Què és l'IRAV i per què es crea
L'IRAV és un índex estatal que ha d'elaborar el Govern amb l'objectiu d'oferir una referència més estable i previsible per a l'actualització dels lloguers. A diferència de l'IPC, aquest nou índex no podrà experimentar pujades brusques ni reflectir de forma directa pics inflacionistes
En els últims anys, l'IPC ha registrat increments molt elevats que s'han traslladat als lloguers, provocant augments difícils d'assumir per a molts inquilins. L'IRAV neix per evitar aquest efecte, limitar la volatilitat i garantir una major protecció als arrendataris, especialment en zones on l'accés a l'habitatge ja és especialment complicat.
La Llei d'Habitatge persegueix així un equilibri entre l'actualització raonable de les rendes i la protecció del dret a l'habitatge. A les zones tensionades, el missatge que l'IPC deixa de ser la referència vàlida, i qualsevol revisió del lloguer haurà d'ajustar-se als nous límits legals. Així doncs, propietaris i inquilins han de revisar els seus contractes i adaptar-se a un marc normatiu que canvia de forma substancial les regles de l'actualització del lloguer.