Lamine Yamal, als seus pares: "Si voleu que treballi esteu fotuts, si voleu que sigui futbolista, tranquils"

Lamine Yamal ja és un dels jugadors més famosos de tot el planeta, amb tan sols 19 anys. La seva història és la d'un noi totalment normal, amb una família molt humil, que va aconseguir arribar a l'elit a base d'esforç, paciència i talent. I els seus inicis no van ser gens senzills, com ell mateix ha explicat, ja que no era precisament el millor estudiant de la classe. I així de contundent es va mostrar en una conversa amb els seus pares, que ha desvelat recentment.

Perquè ha explicat que des de ben petit tenia clar que el seu somni era el d'arribar a ser futbolista professional, i que faria tot el possible per aconseguir-ho. Un somni que va començar a fer-se realitat en el moment en el qual el Barça el va reclutar, quan encara tenia set anys. Però la seva mare, Sheila Ebana, sempre li va insistir perquè no abandonés els seus estudis, ja que considerava que era una obligació compaginar ambdues responsabilitats.

Lamine Yamal i Sheila Ebana   Instagram
Sheila Ebana

"M'hauria agradat estudiar, però crec que no estic fet per a això. Els vaig dir als meus pares: 'Si de vosaltres depèn que jo treballi, estem fotuts. Però si vosaltres voleu que sigui futbolista, tranquils, perquè seré futbolista'. La meva mare em deia que no jugaria si no estudiava. Hi va haver un moment que estava a la Masia i la vaig trucar. Li vaig dir: 'Mamà, aniré a l'escola, però no faré res. Em prepararé per entrenar a la tarda'", van ser les paraules de l'atacant de 19 anys.

Una anècdota que ara recorda amb un to nostàlgic i humorístic, veient l'excel·lent resultat que li va donar la seva aposta per la pilota. Però això no significa que es lliurés de les reprimendes de la seva mare, fins i tot quan ja havia pogut disputar el seu primer partit amb el primer equip. "No la vaig convèncer, em va renyar cada dia. Fins i tot quan vaig debutar també em va renyar perquè havia d'estudiar i no estava estudiant. Recomano a la gent que no faci el que jo, perquè perfectament podia no haver passat que fos futbolista", va sentenciar Lamine, enviant una advertència als nens que ara busquen seguir el seu exemple.

Lamine va voler dedicar el seu temps i la seva energia al futbol, i no li va sortir malament. Però és evident que és una excepció, i que no tots van néixer amb el mateix do.