Un tribunal ha confirmat la procedència de l'acomiadament d'un treballador que sol·licitava permisos per cuidar un fill del qual no tenia la custòdia ni hi vivia habitualment. L'empresa, després de detectar la situació, va decidir acomiadar-lo de manera disciplinària per considerar que hi havia un ús indegut dels drets de conciliació familiar. La decisió del jutge va acabar per deixar clar que els permisos s'han d'ajustar estrictament a la legislació laboral i a la realitat de la persona.
El treballador va al·legar motius familiars per absentar-se del seu lloc de treball, però la investigació interna de la companyia va revelar que no existia una base legal que justifiqués la seva sol·licitud. Tot el contrari. L'empresa va recopilar documentació i va constatar que no hi havia convivència ni custòdia amb aquest fill que al·legava, per la qual cosa els permisos reclamats no podien aplicar-se en el seu cas. Després del comiat, l'empleat va recórrer als tribunals, però la justícia va donar la raó a l'empresa.
Permisos familiars amb requisits legals clars
El tribunal va explicar que la normativa estableix que els permisos per cura de fills estan destinats únicament a progenitors que exerceixen la guarda i custòdia del menor o que convivint de manera efectiva amb ell. En aquest cas, el jutge va constatar que el treballador no complia cap d'aquests requisits, per la qual cosa la seva actuació es va considerar un abús del dret. De fet, aquest treballador no tenia ni la custòdia del seu fill.
A més, es va destacar que sol·licitar absències sota falsos pretextos genera un perjudici organitzatiu per a l'empresa. La justícia va assenyalar que la companyia va actuar de manera diligent en verificar la situació, sol·licitar proves i aplicant un acomiadament disciplinari justificat. Això reforça la idea que les empreses es poden protegir davant sol·licituds fraudulentes sense vulnerar els drets laborals sempre que segueixin els passos que han de seguir
Conseqüències de la sentència
El veredicte implica que els permisos de conciliació no són un dret absolut, sinó que requereixen un compliment real dels criteris legals: custòdia, convivència i cura efectiva. Qualsevol intent d'utilitzar-los de forma indeguda pot derivar en sancions disciplinàries, inclòs l'acomiadament procedent.
Així doncs, el cas subratlla la importància que els treballadors coneguin els límits dels seus drets i que les empreses actuïn amb criteris clars i documentats. La resolució serveix com a advertència perquè l'ús fraudulent de permisos familiars no només pot ser invalidat, sinó que també pot justificar l'extinció del contracte de manera procedent.