Judit Mascó va descriure la seva manera de desconnectar a la Costa Brava amb una imatge molt concreta: un vaixell aturat davant les roques del Cap de Creus. "És impressionant, i allà sí que no et trobes ningú", va explicar en una entrevista amb Vanitatis. Parlava de buscar una cala apartada, contemplar el paisatge des de l'aigua i trobar aquella estona de tranquil·litat que també necessitava durant les vacances.
La seva elecció permet entendre què trobava atractiu en aquell racó de l'Alt Empordà. La distància respecte a la riba canvia la perspectiva: les roques ocupen el primer pla i el mar separa el visitant dels camins i els carrers. En el seu relat, el refugi era precisament aquesta experiència de quedar-se davant el paisatge, amb temps per observar-lo i sense necessitat d'encadenar activitats durant tot el dia.
Un paisatge de roques, vent i mar
El Cap de Creus té una personalitat recognoscible dins del litoral català. Els penya-segats, les petites cales i els afloraments rocosos formen una costa irregular, marcada per l'acció del mar i la tramuntana. Destaca la seva singularitat geològica i les formes que l'erosió ha dibuixat sobre les roques. És un entorn on el relleu conserva tant protagonisme com l'aigua que l'envolta.
En aquest sentit, contemplar-lo des d'una embarcació ofereix una lectura diferent de la costa. Els entrants deixen de semblar petites interrupcions del camí i es converteixen en espais oberts cap al mar. La combinació de pedra, vegetació i aigua explica l'atractiu d'aquesta imatge que descrivia Mascó. El pla té poc de complicat: romandre en un lloc el temps suficient per gaudir-lo, sense convertir cada parada en el pas previ a una altra.
Calella de Palafrugell, el vincle familiar
La seva relació amb la Costa Brava també té una vessant familiar. En aquella conversa, Mascó va explicar que els seus pares passaven temporades a Calella de Palafrugell i que procurava visitar-los els caps de setmana. Entre les seves preferències apareixien el Canadell i els passejos vora el mar. Aquest vincle reunia les visites familiars, les platges conegudes i les escapades cap a racons més apartats.
Així doncs, el Cap de Creus representava la part més pausada de les seves vacances. Tot i que organitzava dies amb activitats i amics per a les seves filles, també intentava reservar-ne algun per descansar sense fer res. Aquesta pausa ajuda a entendre la seva elecció: unes hores davant el mar podien ser un pla complet.