Pujar escales és una de les activitats quotidianes que més feina exigeix a les cames. Per a una persona jubilada, fer-ho amb certa regularitat pot convertir-se en una forma molt eficaç de mantenir força, coordinació i capacitat funcional. Els qui viuen en edificis sense ascensor solen integrar aquest esforç en la seva rutina gairebé sense plantejar-s'ho, mentre que els qui sempre utilitzen l'ascensor poden perdre una oportunitat diària d'estimular la musculatura.
La diferència és que caminar en pla i pujar esglaons no exigeixen el mateix al cos. Cada esglaó obliga a elevar el pes corporal utilitzant principalment quàdriceps, glutis i bessons. També exigeix estabilitat i control de l'equilibri. Per això, sempre que no hi hagi problemes mèdics o de mobilitat que ho desaconsellin, utilitzar algunes escales pot complementar molt bé els passejos habituals.
Les escales obliguen les cames a treballar de veritat
En pujar un esglaó es realitza un moviment semblant a aixecar-se d'una cadira repetidament. La musculatura ha de generar prou força per impulsar el cos cap amunt. Aquest tipus d'esforç resulta especialment rellevant amb l'edat, perquè mantenir unes cames fortes està directament relacionat amb conservar autonomia per a tasques tan bàsiques com caminar, incorporar-se o superar petits desnivells.
No cal pujar deu plantes per obtenir aquest estímul. Començar amb un o dos trams, utilitzant la barana quan sigui necessari, pot ser suficient per introduir una petita feina muscular en la rutina. La progressió ha de ser gradual i mai convertir-se en una competició.
L'ascensor tampoc és l'enemic
Això no significa que tots els jubilats hagin de deixar d'utilitzar-lo. Una persona amb problemes importants de genoll, equilibri, cor o respiració pot necessitar evitar les escales o utilitzar-les únicament seguint les indicacions d'un professional sanitari. A més, baixar sol exigir més control articular que pujar i pot resultar especialment incòmode per a alguns genolls.
La idea important és no eliminar innecessàriament tots els esforços quotidians. Si una persona pot pujar escales amb seguretat, fer-ho ocasionalment pot ajudar a mantenir capacitats que es perden quan tota la jornada es desenvolupa en superfícies planes i amb ajudes mecàniques. Els qui viuen sense ascensor reben aquest petit estímul de manera automàtica. Els altres poden buscar alternatives equivalents: exercicis d'asseure's i aixecar-se, petits esglaons o entrenament de força adaptat. Més que les escales en si, el que marca la diferència és continuar oferint a les cames motius per treballar.