El sistema públic de pensions a Espanya afronta des de fa anys un doble repte: l'envelliment de la població i la sostenibilitat financera. Cada cop hi ha més jubilats i menys cotitzants per pensionista, cosa que ha obligat a reformes successives per assegurar-ne la viabilitat. En aquest context, no totes les carreres laborals permeten assolir una pensió suficient. Per evitar situacions de pobresa en la vellesa, l'Estat manté un mecanisme clau: el complement a mínims de la Seguretat Social, destinat als qui no arriben a la pensió mínima establerta per llei.
Aquest complement actua com una xarxa de seguretat social, garantint que cap pensionista quedi per sota d'un llindar econòmic considerat bàsic per viure amb dignitat.
La pensió mínima a Espanya: què és i com es calcula
La pensió mínima és la quantia mínima anual que la Seguretat Social garanteix als pensionistes contributius, sempre que compleixin determinats requisits. No depèn només del que és cotitzat, sinó també de la situació personal i familiar del jubilat. Per exemple, no és el mateix jubilar-se amb cònjuge a càrrec que sense, ni tenir més o menys edat. De manera general, les pensions mínimes es fixen cada any en els pressupostos generals de l'Estat i varien segons el tipus de pensió (jubilació, viduïtat, incapacitat permanent) i les circumstàncies personals.
Si una persona, després d'aplicar la seva base reguladora i anys cotitzats, obté una pensió inferior a aquest mínim legal, no la perd ni es queda amb aquesta quantitat reduïda. És aquí on entra en joc el complement a mínims.
Això sí, per poder accedir-hi és imprescindible no superar determinats límits d'ingressos anuals, que inclouen no només la pensió, sinó també rendes del treball, lloguers, interessos bancaris o altres ingressos.
El complement a mínims: un dret per a qui el necessita
El complement a mínims consisteix en una quantitat addicional que aporta la Seguretat Social perquè la pensió assoleixi, exactament, l'import mínim legal corresponent. No és una ajuda automàtica en tots els casos, sinó un dret condicionat a la manca d'ingressos suficients.
Aquest complement no és contributiu, cosa que significa que no depèn del que s'ha cotitzat, sinó de la situació econòmica del pensionista. A més, té diverses característiques clau:
Només es concedeix si el pensionista viu habitualment a Espanya.
Es revisa periòdicament, ja que es pot perdre si augmenten els ingressos.
No genera dret a futures pujades pròpies, ja que la seva funció és exclusivament compensatòria.
En la pràctica, aquest sistema permet que milers de jubilats amb carreres laborals curtes, salaris baixos o llacunes de cotització no quedin desprotegits.
En un escenari d'incertesa demogràfica i econòmica, el complement a mínims es consolida com una peça essencial del sistema de pensions espanyol: no iguala les pensions, però sí que evita que ningú quedi per sota del mínim necessari per subsistir, reforçant el caràcter social i solidari del model públic.