Arribar a final de mes s'ha convertit en un autèntic repte per a molts pensionistes a Espanya. L'augment del preu dels aliments, l'energia i els productes bàsics està colpejant especialment els qui viuen amb pensions baixes. Als barris més humils, aquesta realitat es reflecteix en escenes quotidianes que mostren fins a quin punt el pressupost mensual obliga a ajustar cada compra.
És el que explica un jubilat del barri de Torreblanca, a Sevilla, que viu amb una pensió d'uns 800 euros al mes. El seu testimoni resumeix les dificultats que afronten molts grans quan van al mercat o al supermercat i han de decidir el que menjaran durant la setmana.
“No puc comprar un quilo de peix”
El pensionista explica que cada compra s'ha convertit en un exercici constant de càlcul. “No puc comprar un quilo de peix, això no se li fa a un pensionista”, afirma amb resignació.
En lloc de comprar la quantitat habitual, reconeix que ha de reduir al màxim el que porta a casa. “Compro mig quilo perquè el quilo ja no el pots pagar”, explica. Per a ell, aquesta situació reflecteix com el cost de productes bàsics ha pujat per sobre del que permeten moltes pensions. El jubilat explica que intenta triar sempre el més barat del taulell per poder estirar els diners durant tot el mes. Tot i així, reconeix que moltes vegades resulta complicat.
Viure amb prou feines 800 euros al mes
Amb una pensió de 800 euros, el marge econòmic és molt reduït. Després de pagar despeses bàsiques com l'habitatge, l'electricitat o la compra diària, amb prou feines queden diners per a altres imprevistos. Per això assegura que cada mes ha de fer malabars per poder organitzar el pressupost. En el seu cas, reduir les quantitats de menjar o triar productes més econòmics s'ha convertit en una estratègia habitual per poder arribar a final de mes.
Situacions com aquesta reflecteixen la preocupació creixent entre molts pensionistes amb ingressos baixos. Tot i que el sistema públic de pensions gestionat per la Seguretat Social ha aplicat revaloritzacions en els últims anys, molts grans consideren que l'augment de preus ha avançat més ràpid que els seus ingressos. El resultat és que, en barris com Torreblanca i en moltes altres zones del país, cada compra diària es converteix en una decisió mesurada al cèntim. Així doncs, per a alguns pensionistes, fins i tot comprar un quilo de peix ha deixat de ser una cosa a l'abast de la seva butxaca.