Juan del Val ha recordat una adolescència marcada pel fracàs escolar i per la sensació de no encaixar en el camí que la seva família considerava imprescindible. En una casa on estudiar era vist com la via per progressar, ell va ser l'excepció. Suspenia, repetia cursos i va acabar expulsat de l'institut, una experiència que va viure com una ferida personal.
"Em van fer fora de l'institut perquè suspenia", ha explicat en recordar aquella etapa. Per part de la seva mare tenia onze cosins germans i tots van acabar sent enginyers. Ell, en canvi, mai va arribar a trepitjar la universitat. Aquella diferència va augmentar la sensació de fracàs perquè sentia que no només s'estava decebent a si mateix, sinó també a uns pares que confiaven en els estudis com a garantia de futur.
L'únic que va prendre un camí diferent
Del Val ha explicat que va deixar d'aprovar assignatures des de sisè d'EGB. Va acabar l'educació obligatòria amb dificultats i tampoc va aconseguir adaptar-se a l'institut. Més que falta de capacitat, descriu una adolescència desordenada en la qual no trobava el seu lloc. Entre els catorze i els divuit anys va travessar un període complicat que va acabar allunyant-lo de les aules.
Amb 17 anys va començar a treballar en la construcció. Aquella sortida estava molt lluny de la trajectòria universitària del seu entorn, però li va permetre entrar en contacte amb una realitat laboral diferent. Més endavant va aconseguir introduir-se en una redacció i va començar a aprendre periodisme observant, llegint i seguint professionals veterans. La formació que no va obtenir en una facultat la va buscar després de manera autodidacta.
El fracàs acadèmic no va determinar la seva vida
Amb els anys, Juan del Val va construir una carrera com a periodista, escriptor, guionista i col·laborador televisiu. Mai ha presentat la seva falta d'estudis com una fórmula recomanable ni com a prova que la universitat no serveix. Al contrari, ha reconegut que romantitzar l'anomenada "universitat del carrer" pot resultar enganyós i que estudiar continua sent una oportunitat important.
La seva història li interessa precisament perquè trenca la idea que una mala etapa acadèmica defineix tota una vida. Ser expulsat de l'institut i no passar per la universitat li va provocar dolor, vergonya i una sensació de fracàs, però no va impedir que trobés un altre camí. Del Val va acabar construint una professió dedicada a escriure i comunicar, dos àmbits per als quals no va seguir la ruta convencional. Després, mira aquell adolescent amb menys culpa i entén que no encaixar en el sistema educatiu no significava mancar de capacitat, sinó necessitar altres eines per descobrir-la.