Juan Antonio va treballar durant quatre dècades pensant que, quan arribés la jubilació, podria viure amb certa tranquil·litat. No esperava luxes, però sí estabilitat. No obstant això, ara cobra al voltant de 1.100 euros al mes i assegura que cada vegada li resulta més complicat arribar a final de mes.
El seu cas va ser recollit per El Español el gener de 2026. Allà explicava que la pujada de les pensions no li sembla suficient per compensar l'increment del cost de la vida. "Et pugen la pensió 30 o 40 euros, però el supermercat et puja 100", resumia en parlar de com ha canviat la seva economia domèstica.
La pensió puja, però també ho fan les despeses
Juan Antonio assenyala especialment el preu dels aliments, l'habitatge i els subministraments. Segons explica, abans podia acabar alguns mesos guardant una petita quantitat, però ara estalviar s'ha tornat pràcticament impossible. També assegura que una part important de la seva pensió se'n va directament a pagar l'habitatge. Després arriben la compra setmanal, la llum, el gas i els medicaments, deixant molt poc marge per afrontar qualsevol despesa extraordinària.
"Vas al supermercat i amb 50 euros no omples ni mitja bossa", explica en la mateixa entrevista. Aquesta sensació de pèrdua de poder adquisitiu és precisament el que més el preocupa, perquè converteix qualsevol pujada nominal de la pensió en una millora molt menys visible en el dia a dia.
Els imprevistos són el veritable problema
Més enllà de les despeses habituals, Juan Antonio reconeix que el que més tem són els imprevistos. Si s'espatlla un electrodomèstic o necessita afrontar un tractament dental, ha de recórrer als pocs estalvis que conserva. També ha reduït despeses que abans considerava normals. Viatjar, sortir a menjar o fins i tot ajudar econòmicament els seus fills s'han convertit en excepcions i no en una cosa habitual.
Després de 40 anys cotitzant, Juan Antonio no demana una vida de luxe. La seva reclamació és molt més senzilla: poder afrontar les despeses bàsiques sense haver de calcular cada euro. La seva frase resumeix bé aquesta sensació. La pensió pot augmentar cada any, però si els preus avancen encara més ràpid, la millora acaba desapareixent abans fins i tot d'arribar a la caixa del supermercat.