La longevitat humana ha deixat de ser únicament un objecte d'estudi demogràfic per convertir-se en un dels grans debats científics del segle. José Poveda, expert en longevitat, planteja una afirmació que sintetitza el canvi de paradigma en aquest camp: “Nosaltres ja tenim la possibilitat d'arribar a viure 150 anys”. La idea, que fins fa pocs anys hauria sonat a especulació futurista, es recolza avui en els avenços en medicina, biotecnologia i comprensió de l'envelliment.
El progrés en el tractament de malalties, la millora de la prevenció sanitària i el desenvolupament de tecnologies biomèdiques han alterat de forma significativa l'esperança de vida en les últimes dècades. No obstant això, la discussió actual ja no se centra únicament en viure més, sinó en prolongar la vida amb qualitat funcional, autonomia i estabilitat cognitiva.
La ciència de l'envelliment canvia d'enfocament
La investigació en longevitat ha evolucionat cap a l'estudi dels mecanismes biològics que regulen l'envelliment cel·lular. Factors com el dany acumulat en l'ADN, la inflamació crònica o la pèrdua d'eficiència metabòlica ocupen avui un lloc central als laboratoris. L'objectiu ja no és només combatre patologies concretes, sinó intervenir en els processos que les fan més probables amb l'edat.
Poveda subratlla que l'envelliment comença a abordar-se amb la medicina regenerativa, la genètica, la farmacolgia de precisió i l'anàlisi massiva de dades sanitàries, que obren la porta a estratègies capaces de alentir o compensar determinats deterioraments fisiològics. Aquest enfocament explica per què alguns especialistes consideren plausible una expansió radical de la longevitat màxima. No obstant això, la possibilitat teòrica d'assolir edats extremes no implica una realitat immediata ni igual per a tothom.
Viure més enfront de viure millor
El debat sobre la vida prolongada introdueix també interrogants socials, econòmics i ètics. Estendre la longevitat planteja desafiaments en sistemes de pensions, mercat laboral, organització familiar i models d'atenció sanitària. La qüestió ja no és únicament biològica. Els experts coincideixen que el repte fonamental resideix en ampliar la vida saludable, no només la cronològica. Augmentar anys d'autonomia i reduir períodes de dependència es perfila com el verdader indicador d'èxit en la ciència de la longevitat.
L'afirmació de Poveda reflecteix una tendència creixent en la investigació actual com ho és la idea que els límits tradicionals de la vida humana podrien desplaçar-se. Encara que la xifra de 150 anys continua sent objecte de debat, l'avenç científic ha modificat una certesa històrica perquè la longevitat ja no es percep com un destí fix, sinó com un terreny en transformació.