Per a José Mourinho, el futbol no és una professió de la qual necessiti desconnectar. És el lloc on troba sentit, emoció i ambició. Mentre altres entrenadors busquen una pausa després d'anys sotmesos a pressió, el portuguès rebutja aquesta possibilitat. Ni tan sols contempla allunyar-se voluntàriament de les banquetes.
Així ho explica a The Special One, el documental de Netflix dedicat a la seva trajectòria. Mourinho parla sobre el seu futur i reconeix que no imagina el moment de retirar-se. Es concedeix deu anys, encara que deixa oberta la possibilitat de continuar més temps. El seu desig de competir roman intacte.
José Mourinho, en boca de tots pel seu nou documental a Netflix
"Vull guanyar més títols", afirma. No es conforma amb repetir experiències conegudes. També vol triomfar en llocs on mai ha treballat. Al mateix temps, l'atrau tornar a escenaris en els quals ja va aconseguir èxits. La seva motivació no depèn d'ampliar el palmarès. Necessita sentir la tensió de cada desafiament.
L'entrenador defineix els estadis com el seu entorn natural. "El meu món és entrar a un estadi de futbol amb 50.000 o 90.000 aficionats", explica. Recorda haver dirigit davant 100.000 espectadors. Aquesta energia resulta difícil de substituir. Quan el futbol desapareix de la seva rutina, sent que li falta alguna cosa.
Missatge a Pep Guardiola
Mourinho evita descriure aquesta relació com una obsessió. Al seu parer, assolir cert nivell genera el desig de romandre-hi per sempre. La competició, els vestidors i la pressió formen part de la seva identitat. No els considera càrregues de les quals hagi de recuperar-se, sinó estímuls per continuar actiu.
Aquesta filosofia contrasta amb la decisió de Pep Guardiola quan va abandonar el Barcelona. El català va romandre un any allunyat de les banquetes abans d'incorporar-se al Bayern de Múnic el 2013. Mourinho i Guardiola van protagonitzar enfrontaments durant les seves etapes al Reial Madrid i el conjunt blaugrana. Aquella rivalitat envolta qualsevol comparació entre tots dos.
El portuguès no esmenta el descans amb comprensió. La seva valoració és rotunda. "Alguns tipus necessiten un any sabàtic, cosa que odio", assenyala en el documental. Fins i tot rebutja l'expressió. Per a ell, aturar-se després d'una etapa exigent no representa recuperació ni reflexió. Ho interpreta com un senyal de fragilitat.
"Per a mi, un any sabàtic significa debilitat", afegeix. La frase resumeix una mentalitat construïda al voltant de la resistència. Mourinho sempre ha projectat la imatge d'un entrenador preparat per suportar conflictes, derrotes i crítiques. Aturar-se implicaria reconèixer un desgast que no vol acceptar, encara que altres professionals entenguin el descans de manera diferent. La seva conclusió porta aquesta idea a l'extrem. "Mai necessito descansar. Descansaré quan em mori", sentencia.