José Elías ha tornat a posar sobre la taula una idea que incomoda a molts professionals: tenir una carrera universitària ja no garanteix viure millor que qui domina un ofici tècnic. La seva comparació és dura i inesperada: "Un bon advocat no viu millor que un electricista". La frase resumeix un canvi d'època. Durant anys, estudiar Dret semblava una via segura cap a prestigi, ingressos i estabilitat en la feina, però el mercat laboral ha canviat i l'escassetat tècnica ha alterat la balança.
Elías ho explica amb una diferència clara: el temps. Un advocat pot encadenar jornades de fins a 16 hores, amb pressió, clients, terminis, reunions i una competència enorme. En canvi, un electricista qualificat pot treballar nou hores, comptant una pausa per esmorzar, i seguir sent imprescindible. La clau no està només en quant cobra, sinó en quant s'entrega a canvi.
L'escassetat canvia el salari
El punt central és l'oferta i la demanda. Hi ha molts advocats, consultors o perfils universitaris lluitant per llocs similars, però falten electricistes, lampistes, mecànics i tècnics preparats. Quan un professional escasseja, el seu valor puja. Per això Elías insisteix que l'ofici ben après pot oferir millors condicions que feines més prestigioses.
La imatge que utilitza és potent: si un electricista li diu al seu cap que començarà a enviar currículums, el cap s'espanta. Sap que substituir-lo no és fàcil. No n'hi ha prou amb posar una oferta i esperar candidats vàlids. Un bon electricista té experiència, criteri, disponibilitat i capacitat per resoldre problemes. Aquesta combinació val molt.
No tot és tenir títol
El missatge no menysprea els advocats, sinó que qüestiona una creença instal·lada: que l'èxit laboral depèn únicament de passar per la universitat. La realitat demostra que un títol sense demanda pot pesar menys que un ofici amb clients, urgència i escassetat. El mercat paga el que necessita i el que no troba fàcilment.
Per això els nous sous estan canviant. Un electricista amb ofici pot negociar millor, tenir horaris raonables i gaudir d'una estabilitat que molts empleats de despatx no tenen. La diferència és que la seva feina resol problemes immediats i difícils d'ajornar. La reflexió de José Elías deixa una conclusió clara: viure millor ja no depèn només del prestigi social d'una professió. Depèn del valor real que aquesta professió té en el mercat, de l'escassetat de perfils i del poder de negociació que pot exercir.