José Antonio Lobo es va jubilar als 61 anys, però no perquè volgués. Després de més de quatre dècades cotitzant, haver començat a treballar amb 14 anys i sumar 14 mesos de servei militar, la seva sortida del mercat laboral va ser forçada. Avui, ja jubilat, veu com la seva pensió arrossega una retallada del 24 % que, segons denuncia, el condemna a una situació econòmica molt ajustada. Ha treballat tota la vida i ara el castiguen per això, resumeix.

El seu cas no és aïllat, però sí especialment il·lustratiu dels efectes que continuen tenint els coeficients reductors aplicats a la jubilació anticipada obligada. José Antonio explica que l'impacte del retall no és puntual, sinó permanent. “És una condemna perpètua”, afirma, en comprovar que la seva pensió no li permet arribar a final de mes amb la solvència i dignitat que esperava després de tota una vida laboral.

Una jubilació forçada després de més de 40 anys treballant

José Antonio va començar a treballar sent a penes un adolescent, quan tenia 14 anys, en una època en què incorporar-se aviat al mercat laboral era habitual. Des de llavors, va encadenar feines durant més de 40 anys, complint amb les seves cotitzacions i sumant fins i tot el temps de servei militar obligatori. No obstant això, als 61 anys es va veure obligat a jubilar-se de manera anticipada, sense marge de tria. La normativa vigent va aplicar automàticament els coeficients reductors, cosa que es va traduir en una reducció del 24 % sobre la seva pensió de per vida.

 

Per a José Antonio, el sistema no distingeix entre qui decideix jubilar-se abans per voluntat pròpia i qui ho fa per obligació després de perdre la feina a una edat en què reincorporar-se al mercat laboral és pràcticament impossible.

La retallada que marca tota una jubilació

L'impacte del retall no és només econòmic, sinó també psicològic. José Antonio explica que cada mes ha d'ajustar al màxim les seves despeses per poder cobrir el bàsic. No es tracta de luxes, parlem de viure amb un mínim de tranquil·litat. La por a qualsevol despesa imprevista és constant. Considera injust que, després d'una vida de treball continuat, el sistema penalitzi de forma tan severa els qui es veuen empenyuts a la jubilació anticipada. “No és una ajuda, és un càstig que dura fins que et mors”, insisteix.

El seu testimoni se suma al de molts jubilats que reclamen una revisió dels coeficients reductors en casos de jubilació forçosa, especialment per a aquells que acrediten llargues carreres de cotització. Per a José Antonio, el missatge és que ha complert amb tot i el sistema li dona l'esquena.