Jordi i Montse van convertir el seu cotxe en habitatge després de perdre el pis on estaven de lloguer a Sabadell. Quan laSexta, aquests dos jubilats feia set mesos que dormien al vehicle. El propietari havia rescindit el contracte per utilitzar l'habitatge i ells no havien trobat cap altre lloguer que poguessin pagar. Des de llavors, buscaven una alternativa que encaixés en el seu pressupost.
En aquest sentit, Montse va explicar que podien assumir una mensualitat inferior a 800 euros sumant els ingressos de tots dos. No obstant això, Jordi va assenyalar que trobaven pisos per sobre dels 1.000 euros. La seva dificultat estava en aquesta distància entre el que podien destinar a un habitatge i les quantitats que els demanaven. Tenir ingressos no els havia permès trobar una casa a la qual traslladar-se.
Un cotxe per dormir i guardar les seves pertinences
Els seients del darrere servien com a armari i el maleter com a espai per col·locar la roba neta abans de doblegar-la. Anaven a una bugaderia per rentar les seves peces i utilitzaven les dutxes d'una piscina propera. L'Ajuntament va assegurar al programa que seguia el cas i buscava un allotjament intermedi, com una pensió o un hotel d'urgència, mentre arribava una solució més estable.
D'aquesta manera, les tasques que habitualment es resolen dins d'una casa quedaven repartides entre diferents establiments. Dutxar-se, rentar la roba o guardar les pertinences exigia organitzar desplaçaments i adaptar els hàbits a espais aliens. El vehicle permetia conservar algunes coses i passar la nit sota sostre, però difícilment podia substituir les condicions de descans, intimitat i comoditat que proporciona un habitatge.
El pressupost marca el límit de la cerca
El cas mostra una dificultat concreta: poder pagar un lloguer no garanteix trobar-ne un per aquesta quantitat. Entre el pressupost disponible i el preu sol·licitat pot obrir-se una diferència suficient per deixar fora una parella. Per als qui ja estan jubilats, aquesta cerca també necessita tenir en compte que la mensualitat ha de ser sostenible i permetre afrontar alimentació, subministraments i altres despeses quotidianes.
Així doncs, el testimoni de Jordi i Montse posa el focus en el que succeeix quan acaba un contracte i no apareix una alternativa assumible. Un allotjament d'urgència pot evitar que una persona continuï dormint en un cotxe, tot i que després queda pendent recuperar l'estabilitat. Aquesta era la necessitat que reflectia el reportatge: trobar un lloc on les tasques més bàsiques tornessin a formar part de la vida a casa.