Jordi Cruz ha recordat que durant la seva joventut no destacava especialment en els estudis i que durant molt de temps va tenir la sensació de ser "dolent en gairebé tot". No obstant això, hi havia una activitat que sí que despertava alguna cosa diferent en ell: cuinar. El seu interès va néixer a casa, observant la seva mare preparar plats i sentint la necessitat de reproduir-los per si mateix.
"Volia fer el que la meva mare cuinava", ha explicat. Aquella curiositat va acabar convertint-se en un senyal clar que tenia una habilitat especial. Mentre altres matèries li costaven, a la cuina comprenia els processos, recordava sabors i trobava solucions de manera intuitiva. Cruz va començar a descobrir que potser el seu futur no estava en allò que se li exigia acadèmicament, sinó en alguna cosa que ja formava part de la seva vida quotidiana.
La seva mare va ser el primer gran referent
El xef parla de la seva mare com una de les persones més importants de la seva vida. "És la que va regalar la seva vida a la família", ha afirmat en recordar l'esforç que va fer per mantenir units a tots. La seva cuina no era únicament alimentació: era també una forma de cuidar, organitzar la casa i transmetre afecte sense necessitat de grans discursos.
Jordi observava aquests plats i volia entendre com es feien. Intentava copiar-los, repetir tècniques i aconseguir que el resultat s'assemblés a l'original. A poc a poc va comprovar que tenia facilitat. "Vaig veure que per a això tenia virtut i tenia talent", reconeix. El que va començar com una imitació domèstica va acabar convertint-se en la primera pista seriosa d'una vocació professional.
Va trobar el seu lloc on menys s'ho esperava
Aquesta experiència també va canviar la manera en què es veia a si mateix. Ser un estudiant poc brillant podia fer-li pensar que tenia poques capacitats, però la cuina li va demostrar que el talent no sempre apareix a l'aula. Trobar una activitat que dominava li va proporcionar confiança i una direcció concreta quan encara estava construint la seva identitat.
Amb el temps, aquella obsessió per reproduir els plats de la seva mare va acabar portant-lo a convertir-se en cuiner professional i a desenvolupar una carrera d'enorme reconeixement. Cruz no presenta la seva història com la d'algú que sempre va saber quin seria el seu camí. Al contrari. Primer va haver de descobrir en què era bo. La seva mare va ser la referència que li va permetre fer-ho. Mentre ell sentia que fallava en moltes coses, la cuina li va oferir una excepció. Allà va trobar habilitat, disciplina i una forma d'expressar-se que acabaria definint tota la seva vida professional.