Jordi Cruz no recorda la seva etapa d'estudiant com especialment brillant. Molt abans de convertir-se en un dels cuiners més coneguts d'Espanya, el xef ha explicat que al col·legi era un alumne complicat, amb poc interès pels estudis i una energia que no sempre sabia canalitzar. Ell mateix ho ha resumit de forma contundent: "Era un pèssim estudiant i un delinqüent en potència; cuinar era l'únic que m'agradava".
La cuina va aparèixer així com el primer àmbit en què Cruz va trobar alguna cosa capaç de mantenir-lo concentrat. Mentre les classes no despertaven massa interès en ell, cuinar sí que ho aconseguia. No era encara una carrera prestigiosa ni un camí cap a les estrelles Michelin, sinó simplement una activitat en la qual sentia que podia avançar i aprendre d'una manera diferent.
La cuina va acabar donant direcció a una etapa complicada
La seva història mostra com un mal rendiment acadèmic no sempre significa falta de capacitat. Jordi Cruz va trobar en l'hostaleria un entorn molt més pràctic, exigent i connectat amb allò que realment li interessava. Allà va començar a descobrir que podia aplicar disciplina i esforç a alguna cosa quan entenia per a què servia.
Aquest canvi va ser ràpid. Amb tot just 16 anys va començar treballant en hostaleria i molt aviat va assumir responsabilitats cada vegada més grans. La cuina va acabar funcionant com una estructura que ordenava una personalitat inquieta i l'obligava a respectar horaris, jerarquies, producte i companys.
Trobar alguna cosa que li agradava va canviar la seva trajectòria
Cruz ha parlat en diferents ocasions d'una joventut allunyada de la imatge de l'estudiant modèlic. Precisament per això el seu recorregut posterior resulta cridaner. Als 18 anys ja assumia responsabilitats importants en cuina i, amb tot just 24, va aconseguir una estrella Michelin.
No va ser l'escola tradicional la que va acabar marcant el seu futur, sinó descobrir un ofici que despertava prou interès com per esforçar-se de veritat. Allò que va començar com una sortida professional va acabar convertint-se en una carrera de màxima exigència. Amb el temps van arribar restaurants, reconeixements i televisió, però la base estava en aquells primers anys en què cuinar era pràcticament l'únic capaç de captar la seva atenció.
La seva experiència no converteix el fracàs escolar en una cosa positiva, però sí que mostra que les capacitats poden aparèixer en contextos molt diferents. Jordi Cruz va passar de veure's com un estudiant sense rumb a trobar en una cuina l'espai on podia concentrar-se, competir i construir una professió. El que inicialment semblava simplement una afició va acabar donant-li una direcció completament diferent a la seva vida.