Joan Laporta ha explicat en més d'una ocasió que el seu pare va ser una de les persones decisives en la seva formació personal. No només pel vincle familiar, sinó perquè va ser qui li va transmetre dues identitats que acabarien marcant tota la seva trajectòria pública: el catalanisme i el barcelonisme. El president del Barça resumeix aquesta influència amb una frase contundent: "Al meu pare li ho dec tot".
Laporta va créixer en una família on el Barça no era simplement un equip de futbol. Representava una manera d'entendre el país, la cultura i la pertinença. El seu pare va convertir aquests valors en part de l'educació quotidiana i va aconseguir que Joan associés des de molt jove el club amb una dimensió que anava molt més enllà dels resultats esportius.
El seu pare li va transmetre una forma d'entendre el Barça
Aquesta educació explica per què Laporta sempre ha presentat el Barça com una institució amb una identitat pròpia. En la seva manera de parlar del club apareixen contínuament conceptes com compromís, país, llengua i representació. No són elements incorporats després d'arribar a la presidència, sinó idees que assegura haver après des de nen dins de casa.
El record del seu pare també ajuda a entendre la intensitat amb què Laporta viu cada etapa al capdavant del club. Per a ell, presidir el Barça no significa únicament gestionar fitxatges, contractes o resultats. Existeix una càrrega emocional lligada a l'educació rebuda i a la sensació d'estar defensant una cosa que la seva família li va ensenyar a considerar pròpia.
"Li ho dec tot" resumeix una herència personal
Laporta ha explicat que aquesta influència paterna va ser determinant fins i tot quan va començar a construir la seva carrera professional i política. Amb el pas dels anys va desenvolupar les seves pròpies idees i va prendre decisions que pertanyien únicament a ell, però mai va deixar d'assenyalar el seu pare com l'origen de bona part de les seves conviccions i de la seva personalitat pública.
Quan afirma que "s'ho deu tot", per tant, no parla de diners, contactes o facilitats. Parla d'una herència emocional i ideològica. El seu pare li va transmetre una manera de mirar Catalunya i una passió pel Barça que van acabar ocupant el centre de la seva vida. Anys després, convertit en president i figura pública, Laporta continua tornant a aquella educació per explicar qui és. La política, el dret i el futbol van arribar després; primer hi va haver la família, el catalanisme i un sentiment barcelonista après a casa que encara condiciona cada decisió important que pren en els moments de més pressió.