Jiajun Yin, xinès a Barcelona: “Nosaltres no comprem mai productes dels nostres propis basars”

Jiajun Yin, un jove d'origen xinès resident a Barcelona, llança una afirmació que trenca amb una idea força estesa sobre els basars: “Nosaltres no comprem mai productes dels nostres propis basars”. La frase, que ha generat curiositat i debat, resumeix una realitat que molts membres de la comunitat xinesa comparteixen quan parlen dels seus propis hàbits de consum.

L'explicació, segons apunta el propi Jiajun, és molt més simple del que sembla. Els basars compleixen una funció molt concreta a l'hora d'oferir productes barats, d'ús ràpid i pensats per resoldre necessitats immediates sense pensar en el llarg termini. Però quan es tracta de compres importants, l'estratègia canvia per complet, ja que el que prima és la qualitat.

On compren realment els productes de valor

En articles rellevants per a la llar o la tecnologia, la preferència sol dirigir-se a comerços especialitzats que venguin productes de qualitat. Electrodomèstics, dispositius electrònics o productes que han de durar anys rarament s'adquireixen en basars. El motiu principal és la durabilitat i la garantia que ofereixen. La lògica és que si el que es busca és fiabilitat, es acudeix a botigues amb assessorament tècnic, marques reconegudes i polítiques de devolució. No es tracta d'una crítica als basars, sinó d'una diferenciació pràctica entre productes de baix cost i compres de llarg recorregut.

Aquest comportament no és exclusiu de la comunitat xinesa. Molts consumidors apliquen el mateix criteri en acudir als bazars per a compres puntuals o accessoris i a botigues especialitzades per a inversions més serioses. Tanmateix, el que explica Jiajun és una realitat que confirma el que molts pensen.

Preu baix no sempre significa estalvi

Un dels punts que subratlla Jiajun Yin és la relació entre preu i vida útil. Un article molt barat pot semblar atractiu en el moment, però si s'ha de reemplaçar amb freqüència, la despesa acumulada acaba sent major. En canvi, pagar una mica més per un producte resistent pot resultar més rendible. En aquest sentit, la decisió d'evitar basars per a certs productes respon a una lògica econòmica. No és una qüestió cultural ni ideològica, sinó de calcular quant durarà l'objecte i quant costarà realment al llarg del temps.

L'afirmació resulta cridanera perquè desmunta un tòpic habitual. Lluny de ser clients prioritaris d'aquests establiments, molts ciutadans xinesos distingeixen clarament quan convé comprar en un basar i quan és millor acudir a un altre tipus de comerç. Una diferència que, en la pràctica, respon a la mateixa lògica que utilitzen milions de consumidors cada dia.