Continuen les turbulències a les aules catalanes. Milers de mestres i professors d'arreu de Catalunya han tornat a sortir als carrers aquest dimarts en una nova jornada de vaga convocada pels sindicats crítics amb l'acord de millora educativa que va assolir el Govern amb CCOO i UGT. USTEC, el sindicat majoritari a l'educació catalana, Professors de Secundària, la CGT i la Intersindical han fet una crida pels docents a tot un mes de mobilitzacions coincidint amb el final de curs per a exigir millores salarials i més recursos per a l'educació, alhora que rebutgen l'acord que proposa el Departament d'Educació per "insuficient". La protesta d'aquest matí, amb una manifestació unitària a Barcelona, ha estat la primera d'aquest nou cicle que durarà fins a principis de juny.
La jornada ha començat amb talls a algunes de les principals vies de l'àrea metropolitana de Barcelona a primera hora del matí. Poc abans de les 7:00 hores, els docents en vaga s'han plantat al mig de la ronda de Dalt de Barcelona i l'han tallada en tots dos sentits en diversos punts, com el nus de la Trinitat o la Vall d'Hebron. La protesta ha provocat importants retencions i la via s'ha mantingut col·lapsada fins passades les vuit del matí. Un altre grup de docents ha tallat la Gran Via a la zona de Can Batlló, col·lapsant així l'accés a Barcelona per l'Hospitalet de Llobregat i afectant la connexió en autobús amb l'aeroport. Allà inclús han jugat un bingo musical al bell mig del carrer.
Cap a les 7.20 un altre grup ha tallat la C-32 a Mataró en sentit Barcelona, fins a les 8.15 hores; i una mica més tard s'ha tallat l'AP-7 en dos punts: a Montornès (Vallès Oriental) en sentit sud i a Cerdanyola (Vallès Occidental) en tots dos sentits. Alhora, hi ha hagut marxa lenta amb bicicletes que ha recorregut la C-55 i l'A-2 des de Manresa fins a Barcelona, passant per Monistrol, Olesa de Montserrat i Abrera. A Osona, els docents han tallat la C-17 a l'altura de Vic, on han edificat un petit mur simbòlic amb taules i cadires escolars.
Posteriorment, els docents s'han desplaçat per concentrar-se a les 10:30 hores en els dos punts de trobada a Barcelona: a plaça Espanya i al voltant de l'estació del Clot. Des d'allà, han avançat en dues columnes cap a plaça Urquinaona; una per la Gran via i l'altra pel carrer Aragó. A Urquinaona, el punt de confluència, ha començat passades les 12:00 hores la manifestació unitària cap a plaça Sant Jaume, baixant per Via Laietana. Allà, els vaguistes han protestat davant del Palau de la Generalitat de Catalunya. Han avançat convertits en tota una marea groga, el color que han fet símbol de les vagues a l'educació. Portaven cartells i pancartes reivindicatives amb missatges com ara "Ens demanen excel·lència amb pressupost de supervivència", "El Departament no inverteix, l'alumnat pateix", "Lluitant, educant", "Estem cremades" o "Menys discursos i més recursos".
El Departament d'Educació ha xifrat la participació en la vaga a les 13:00 hores en un 31,97% del total de la plantilla convocada. Aquestes dades fan referència al personal docent i laboral dels centres educatius públics, i també d'altres serveis del Departament d'Educació, com els territorials o els centrals. Han comunicat dades el 85,17% dels centres. La convocatòria de vaga d'aquest dimarts és també per al personal de centres d'altres titularitats, el de neteja, cuina o monitoratge, sobre el que Educació no en té dades. Per contra, el sindicat USTEC ha apujat la xifra de participació en la vaga d'aquest dimarts a un 70%. "Estem parlant d'una vaga absolutament majoritària", apunten fonts sindicals.
Manifestació de docents al centre de Barcelona aquest dimarts / Foto: Pau de la Calle, El Nacional
USTEC demana 400 euros al mes més de sou per aixecar la vaga; el Govern, ho descarta
Paral·lelament a la mobilització, els sindicats crítics i el Departament d'Educació han mantingut el pols dialèctic a través dels mitjans sense arribar a cap acord. USTEC ha plantejat en una entrevista al diari Ara una pujada de sou als docents d'entre 400 i 500 al mes per aixecar la protesta. La portaveu del sindicat, Iolanda Segura, ha afirmat que amb això es podria revertir "una situació d'injustícia salarial". Segura ha afegit que caldria posar calendari, de tal manera que, per exemple, 200 euros siguin per aquest primer any i la resta en dos o tres més. Això els permetria "acabar de negociar", si bé ha avisat que no signaran res si el col·lectiu no els hi dona el vistiplau. Des del Govern, però, tanquen la porta directament a aquesta possibilitat. La consellera d'Educació, Esther Niubó, ha replicat en entrevistes a Catalunya Ràdio i RAC1 que es tracta d'una proposta "maximalista que no ajuda a acostar posicions".
La consellera ha fet una defensa de l'acord amb CCOO i UGT i ha instat els sindicats crítics a "seure i rebaixar la tensió", perquè veu el pactat "prou ampli" com perquè s'hi puguin sumar i les propostes ja es notin a les aules el curs vinent. Niubó ha reiterat el compromís del Govern amb els docents i ha afirmat que s'està fent un "esforç sense precedents" per donar resposta a les seves demandes. "Aquest Govern ha tornat a posar l'educació entre les seves principals prioritats", ha asseverat Niubó en declaracions a Catalunya Ràdio, tot assenyalant que anteriors governs ho havien deixat de banda, mentre que l'actual Executiu ha aprovat aquest acord de 2.000 milions d'euros per impulsar la millora de l'educació catalana. Després de reiterar que els sindicats crítics hi estan d'acord amb part del que s'ha signat, Niubó ha afirmat que "la qüestió retributiva" és el principal escull que ha impossibilitat per ara l'acord amb USTEC i els altres sindicats crítics. "Passar del 0 al 1.000 és molt difícil, sobretot perquè hi ha altres necessitats", ha asseverat la titular del Departament d'Educació.
Amb tot, Niubó ha reiterat la mà estesa i la voluntat per superar la situació d'"enfrontament" actual i "treballar en solucions". La titular del Departament d'Educació ha dit que li agradaria que els sindicats tornessin a seure a la Mesa Sectorial. El missatge és el mateix: insta els sindicats crítics a adherir-se al que ja hi ha i treballar de manera dialogada el desplegament, on veu marge per incorporar propostes. Niubó també ha criticat com "un punt desproporcionat" el mes de mobilitzacions dels docents.
USTEC, per la seva part, rebutja les afirmacions i reitera que l'acord amb CCOO i UGT no reverteix la situació de complexitat que presenten les aules catalanes. Des del sindicat també han criticat que la proposta del Govern suposa uns 60 euros mensuals bruts més aquest curs, la qual cosa veuen com un greuge comparatiu amb l'augment que van rebre els mossos d'esquadra. Sobre això, des del Departament ha apuntat sempre a les limitacions pressupostàries —en un context de pressupostos prorrogats des del 2023 amb suplements de crèdit acordats amb ERC i els Comuns— i van assenyalar fa uns mesos que els agents són uns 19.000, però de mestres i professors n'hi ha al voltant de 100.000. USTEC, però, replica que la llei d'educació catalana marca que s'hauria d'invertir el 6% del PIB en educació, mentre que no s'arriba al 4%.
"Sense condicions dignes no acabarem el curs"
"Sense condicions dignes no acabarem el curs", avisen els sindicats crítics. El col·lectiu al·lega que hi ha un "rebuig massiu" entre el professorat a un acord que "no respon a les necessitats reals" de l'educació catalana. Davant la negativa del Departament d'Educació de reobrir negociacions, tornen a sortir als carrers com ja van fer al febrer i al març. Les seves demandes són les mateixes que han fet al llarg de les mobilitzacions dels darrers mesos: recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades de la crisi, incrementar la inversió en educació per reduir les ràtios d'alumnes per professor i garantir l'atenció adequada als alumnes amb necessitats especials, eliminar de manera "negociada" la càrrega de feina burocràtica que requereix el Departament i revisar els currículums actuals "comptant amb el professorat". L'acord amb CCOO i UGT ja abordava i millorava algunes d'aquestes qüestions —de fet, ja s'ha començat a aplicar l'increment del complement salarial—, però els sindicats que no s'hi van adherir i han continuat les mobilitzacions sostenen que ho fa de manera "insuficient".
Després d'un febrer convuls amb mobilitzacions massives com no es veien en dècades, milers de mestres i professors de tot Catalunya van tornar a sortir aquest març als carrers per exigir millores laborals. Les vagues es van succeir arreu del país al llarg de cinc dies i va culminar amb una gran protesta a Barcelona. Ara, el calendari de mobilitzacions que plantegen els sindicats docents ha començat amb una manifestació unitària aquest dimarts i, posteriorment, les vagues serien acotades a cada territori, com al març: el dia 13 al Baix Llobregat i el Penedès; el dia 14 a Girona i la Catalunya Central; el dia 15 a Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran; el dia 18 al Barcelonès; el dia 19 al Maresme i als vallesos Occidental i Oriental; el dia 20, una nova vaga dels 0-3 anys; i, finalment, el 21, a Tarragona i les Terres de l'Ebre. Després de tres dies de marge, però, el dimecres 27 de maig tornaria a haver-hi una vaga de tot el sector al conjunt de Catalunya. I, de nou, mobilitzacions per territoris, cada dia un respectivament al llarg de la setmana. Tot plegat culminarà el divendres 5 de juny en una gran manifestació unitària de tot Catalunya.
Les infiltracions de mossos afegeixen més llenya al foc
A banda de les reclamacions sindicals, al conflicte amb Educació se suma la recent polèmica per la infiltració de mossos d'esquadra de paisà en assemblees de mestres i professors per preparar les vagues. USTEC ha anunciat que portarà al Govern als tribunals pels fets, amb una demanda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els sindicats sol·liciten tota la informació policial que s'hagi extret i exigeixen la dimissió de la consellera d'Interior, Núria Parlon. Tot plegat remet a un episodi ocorregut a Barcelona que va revelar la CGT. En una assemblea de docents a l'Institut Pau Claris, algú va reconèixer dues agents, a les quals hauria vist d'uniforme durant les manifestacions dels darrers mesos. En sospitar, es van dirigir a elles per preguntar on treballaven. Les agents van dir un centre aleatori i docents d'aquell centre presents en l'assemblea ho van desmentir. Llavors, les van convidar a marxar i ho van fer. Els sindicats crítics que mantenen la vaga i el conflicte amb Educació van denunciar-ho com una "deriva autoritària" i van reclamar dimissions. Així mateix, els sindicats es van reunir amb diversos grups parlamentaris de l'oposició a Parlament i la portaveu sindical de la CGT va afirmar que sospiten que les infiltracions en assemblees han estat habituals, perquè s'han organitzat accions que no s'han fet públiques i, tot i això, s'han trobat al lloc ja desplegada la brigada mòbil.
Des del Departament d’Interior, si bé en un principi es van limitar a apuntar que s'actua sempre dins de la legalitat, van admetre finalment que s'han produït nombroses actuacions dels mossos d’esquadra durant les vagues de docents del març passat arreu de Catalunya. S'han identificat una trentena de vaguistes i es van denunciar a una desena. A més, els agents van enviar quatre diligències informatives al jutjat, van aixecar una acta d’intervenció de material pirotècnic i van elaborar 16 actes de recollida de dades vinculades a reunions i manifestacions. El cos policial ha fet públic un comunicat en què defensa que aquestes pràctiques formen part de les funcions assignades a la Comissaria General d’Informació i que tenen com a objectiu analitzar possibles riscos vinculats a la conflictivitat social i laboral. Aquest dimarts, la consellera Niubó ha insistit que no en tenia coneixement previ de l'actuació policial i ha assegurat que, "en cap moment", s'ha encarregat un informe en aquest sentit des del Departament d'Educació. S'ha mostrat convençuda que darrere hi ha uns objectius i uns propòsits, i que caldrà "esperar a les explicacions" que es facin des del Departament d'Interior al respecte. Durant la manifestació d'aquest dimarts, nombrosos cartells portaven missatges de protesta contra aquestes actuacions dels mossos i també contra el pla pilot del Departament per introduir agents de paisà en alguns instituts com a mesura de prevenció de conflictes i seguretat.