La sensació que un habitatge no acaba d'encaixar és molt més comú del que sembla. En nombroses llars, l'origen del problema no resideix en els mobles, ni en la distribució de l'espai, sinó en un aspecte molt més subtil com la gestió del color. Tons mal combinats, excessos cromàtics o falta de jerarquia visual poden generar ambients caòtics.
Per evitar aquest tipus de desequilibris, els interioristes solen recolzar-se en una pauta clàssica que segueix plenament vigent en decoració contemporània com ho és la regla del 60-30-10. Es tracta d'una fórmula extremadament simple des del punt de vista conceptual, però amb un impacte visual important quan s'aplica. El seu objectiu és aportar coherència, equilibri i harmonia a qualsevol estada.
En què consisteix la regla del 60-30-10
La paleta cromàtica de l'espai es divideix en tres nivells de presència visual. El 60% correspon al color dominant, que actua com a base estètica de l'estança. Aquest to sol aparèixer en superfícies àmplies i estructurals, com parets, terres, sostres o grans peces de mobiliari. És el color que defineix l'atmosfera general de l'ambient.
El 30% es reserva per al color secundari. Aquí entren en joc elements amb pes visual rellevant, però no protagonista com sofàs, cortines, catifes, capçals o conjunts tèxtils amplis. Aquest segon to ha de dialogar amb el dominant, complementar-lo o contrastar-lo de manera controlada, evitant competir per l'atenció principal.
El 10% restant s'assigna al color d'accent. És la nota expressiva del conjunt, utilitzada en detalls estratègics com coixins, llums, quadres, gerros o peces decoratives puntuals. La seva funció no és equilibrar, sinó dinamitzar i generar interès visual, aportant caràcter sense saturar l'entorn.
Per què funciona aquesta fórmula en decoració
Des de la perspectiva del disseny visual, la regla introdueix jerarquia cromàtica, un concepte fonamental en interiorisme. L'ull humà necessita ordre per interpretar un espai. Quan tots els colors competeixen en igualtat de condicions, es produeix soroll visual. En canvi, en establir un color principal, un de suport i un d'èmfasi, la lectura de l'ambient resulta més natural i agradable. El gran avantatge d'aquesta pauta és la seva accessibilitat. No requereix coneixements tècnics avançats ni eines complexes. Qualsevol persona pot aplicar-la en redecorar una habitació o en escollir tèxtils i complements.
Així doncs, la regla del 60-30-10 no imposa colors concrets, sinó una estructura d'equilibri. Per això s'ha convertit en un dels recursos més utilitzats per professionals quan un espai transmet aquesta sensació tan habitual de tot combina, però alguna cosa falla.