Durant anys, moltes cases es van decorar seguint una regla senzilla: si la taula era de roure, les cadires, l'aparador i el moble de televisió havien de semblar del mateix conjunt. El 2026, els interioristes estan abandonant aquesta uniformitat perquè pot fer que un habitatge resulti pla, rígid i massa semblant a una exposició de botiga.
La tendència actual aposta per combinar fustes diferents dins d'una mateixa estança. Una taula de noguera pot conviure amb cadires de roure, una còmoda antiga amb un terra clar i un moble auxiliar més fosc. La clau no està en el fet que tot coincideixi, sinó que hi hagi una relació visual entre tons, textures i proporcions.
La fusta dominant ha d'aparèixer primer
Per evitar que la barreja sembli improvisada, els professionals recomanen identificar una fusta principal. Normalment serà la del terra, els armaris o la peça de més grandària. A partir d'aquesta s'incorporen un o dos tons secundaris que creïn contrast sense competir entre si. Repetir cada acabat almenys dues vegades també ajuda que l'elecció sembli intencionada.
Els subtons són més importants que l'espècie. Les fustes càlides, amb matisos grocs, vermellosos o mel, solen combinar bé entre elles. Les grisoses o cendra funcionen millor al costat d'acabats freds. Mesclar un roure daurat amb una noguera profunda pot resultar elegant, però afegir a més una fusta grisa blavosa pot trencar l'harmonia.
Igualar tots els mobles pot envellir la casa
Comprar tots els mobles de la mateixa col·lecció resol ràpid la decoració, però també elimina profunditat. Quan cada peça repeteix exactament el color, l'acabat i el disseny, l'estança perd jerarquia i sembla muntada d'una sola vegada. Combinar mobles nous amb peces heretades o antigues aporta caràcter i fa que la casa se senti més personal.
La realitat és que mesclar fustes no significa acumular acabats sense criteri. Convé limitar-se a dos o tres tons, mantenir una temperatura comuna i repartir-los per l'estança. Tèxtils, pedra, metall i colors neutres poden actuar com a pont entre les peces. El 2026, la casa més actual no és la que té tots els mobles iguals, sinó la que sembla construïda a poc a poc, amb contrast, coherència i objectes triats per la seva funció i personalitat, sense convertir cada habitació en un catàleg perfectament coordinat i sense vida.