Les portes blanques llises han estat durant anys l'opció més repetida en reformes d'habitatges. Eren econòmiques, fàcils de combinar i donaven sensació de neteja. No obstant això, els interioristes comencen a deixar-les enrere en els projectes més actuals. No perquè hagin deixat de funcionar, sinó perquè moltes cases modernes busquen ara més textura, més personalitat i una estètica menys freda.
I és que durant molt de temps la porta blanca es va convertir en una solució gairebé automàtica. Si hi havia dubtes, es triava blanc. Si es volia ampliar visualment l'espai, es triava blanc. Si es buscava alguna cosa neutra, també. El problema és que aquesta neutralitat ha acabat generant interiors massa semblants entre si. Molts habitatges reformats acaben tenint el mateix terra clar, les mateixes parets blanques i les mateixes portes llises.
Les reformes busquen més calidesa
La realitat és que la tendència actual va cap a espais més càlids i menys impersonals. Per això estan guanyant força les portes en tons fusta clara, beix, greige, sorra o fins i tot acabats lacats amb una mica més de profunditat. No es tracta de tornar a portes fosques i pesades, sinó d'introduir matisos que facin la casa més acollidora.
D'aquesta manera, la porta deixa de ser un element invisible i passa a formar part del disseny. Una porta amb textura, una veta suau o un color lleugerament diferent pot canviar molt la percepció d'un passadís, una habitació o una sala d'estar. També s'estan veient més portes amb motllures senzilles, línies verticals o dissenys discrets que aporten volum sense recarregar. El minimalisme continua present, però ja no significa que tot hagi de ser completament pla.
El blanc ja no sempre amplia
El gran canvi és que els interioristes ja no veuen el blanc com l'única forma de guanyar amplitud. Una porta ben integrada en la paleta de l'habitatge pot ampliar visualment igual, però amb un resultat molt més treballat. Si les parets són càlides, el terra té textura i els mobles segueixen una línia natural, una porta blanca brillant pot trencar massa el conjunt. Per això molts projectes opten ara per portes més silencioses visualment, però no necessàriament blanques. Tons suaus, acabats mat i materials més naturals estan substituint la clàssica porta llisa.
Així doncs, les portes blanques llises no desapareixen per complet, però sí que perden protagonisme. Les reformes modernes busquen cases més personals, més càlides i menys repetides. I en aquest canvi, les portes també compten.