Anar-se'n de vacances no significa quedar-se únicament amb el salari base. Ignacio de la Calzada, advocat laboralista conegut a les xarxes com Un tío legal, recorda que el descans ha de mantenir la retribució habitual del treballador. Així va resumir la regla: "Cobraràs el mateix i tots els complements variables en la seva mitjana". La clau és identificar quins d'aquests conceptes formen part del sou ordinari i es perceben amb habitualitat.
L'advertència afecta els qui reben una nòmina composta per una part fixa i una altra variable. Els incentius, les comissions o determinats plusos poden representar una quantitat important cada mes. Si són habituals, no desapareixen automàticament perquè l'empleat gaudeixi de les seves vacances. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va establir que les comissions vinculades al treball han de tenir-se en compte per calcular la remuneració corresponent a aquest descans.
Els complements habituals compten en vacances
Un exemple és el plus de nocturnitat que es cobra de manera regular. Per distingir l'habitual de l'ocasional, la jurisprudència espanyola utilitza, quan el conveni no concreta un altre criteri aplicable, la percepció del complement durant sis o més dels onze mesos anteriors a les vacances. Per tant, no n'hi ha prou amb haver rebut un pagament una sola vegada perquè s'hagi d'incorporar automàticament a la retribució del període de vacances.
Quan correspon incloure un concepte variable, es calcula la seva mitjana conforme al període de referència aplicable. No es tracta de cobrar l'import del mes més alt ni de repetir necessàriament l'última nòmina. L'objectiu és conservar una remuneració normal o mitjana. Per això, dos treballadors amb el mateix salari base poden tenir una retribució de vacances diferent si els seus complements habituals i les quantitats percebudes també són diferents.
Les dietes i les despeses no funcionen igual que el salari
La distinció important és entre un complement salarial i una quantitat destinada a compensar despeses. Les dietes reals, el quilometratge o un plus de transport de naturalesa indemnitzatòria poden quedar fora quan compensen desemborsaments que no es produeixen durant les vacances. La denominació del concepte no resol per si sola la qüestió: cal comprovar què remunera i revisar les condicions del conveni col·lectiu que resulti aplicable al treballador.
Per comprovar la nòmina, convé comparar els conceptes cobrats durant els mesos anteriors amb els inclosos en vacances. Si desapareix un plus habitual, aquesta diferència mereix una revisió. El missatge de l'advocat apunta precisament a aquest detall: descansar no ha de reduir el salari ordinari. La mitjana dels variables que corresponguin forma part del càlcul, mentre els pagaments ocasionals i les despeses requereixen un tractament diferent.