Per a moltes persones, els sons de la vida diària —com algú que mastega amb la boca oberta, respira fort o fa sorolls repetitius amb la boca— poden provocar una resposta emocional intensa: fàstic, irritació o fins i tot ira. Hans, psicòleg especialitzat en respostes emocionals i conductes humanes, explica que això no és “una simple molèstia”, sinó un procés cerebral en què vinculem estímuls sonors amb emocions negatives profundes.

Per què reaccionem amb fàstic o ira a certs sons?

El que comunament es descriu en persones que senten una reacció exagerada davant sons específics s'anomena misofonia, que literalment significa “odi al so” (del grec miso = odi, fonia = so). No totes les persones l'experimenten, però quan succeeix, sons quotidians com mastegar, soroll o respirar es tornen irritants o intolerables.

Hans destaca que això ocorre perquè el cervell no processa aquests sons com a informació neutra, sinó que els associa amb percepció de l'amenaça o intrusió a l'espai personal. Aquest mecanisme va evolucionar en els nostres avantpassats per detectar sons que indicaven perill; el problema sorgeix durant l'estimulació quotidiana activa erròniament aquesta resposta defensiva.

@hansfischerrr

No estan boges, només necessiten això… 😅🤨

♬ so original - Hans Fischer - Hans Fischer

Els sons repetitius i propers —especialment produïts per altres humans— poden desencadenar un circuit emocional intens que inclou:

  1. Amígdala activada: Aquesta estructura cerebral identifica estímuls amenaçadors i genera respostes emocionals ràpides. En persones amb misofonia, l'amígdala respon exageradament a sons específics, interpretant-los com a “molestos” o “pertorbadors”, encara que no siguin perillosos.

  2. Sistema límbic en alerta: L'amígdala comunica al sistema límbic (centre d'emocions i memòria) que hi ha un estímul negatiu. Això pot activar emocions com fàstic o ira instantàniament, sense passar per raonaments deliberats.

  3. Resposta d'estrès: El cos pot alliberar cortisol i adrenalina, generant tensió física, irritabilitat i la necessitat de “fugir” del so.

A causa d'aquesta resposta cerebral accelerada, no és estrany sentir irritació extrema abans de poder “pensar” que el so és només això: un so. Per a moltes persones, la reacció es produeix en fraccions de segon.

És només intolerància o un problema emocional?

Per a aquells que no experimenten aquest fenomen, pot semblar exagerat. Però per a qui sí que el viu, no és una preferència ni una simple molèstia: és una resposta emocional, automàtica i fisiològica. Hans subratlla que culpar la persona (“no tens autocontrol”) no només és inexacte, sinó que pot augmentar la seva angoixa. La misofonia és cada cop més estudiada, i els experts coincideixen que combina processos sensorials i emocionals, no una “capritxosa intolerància”.

Què passa al cervell?

En resum, quan algú sent repetidament sons desencadenants com mastegar o respirar a prop:

  • El cervell identifica el so com a invasiu o pertorbador.

  • L'amígdala rep el senyal i dispara una resposta emocional.

  • El cos reacciona amb afecte, irritació o ira, fins i tot abans que la persona en sigui conscient.

  • Aquesta reacció es pot reforçar amb el temps, tornant-se més intensa.

Hans emfatitza que entendre aquest mecanisme no invalida les teves emocions, sinó que et permet gestionar millor la situació —per exemple, usant tècniques de respiració, distanciament físic o estratègies de regulació emocional.