Un estudi ha comprovat que la contaminació atmosfèrica durant l'embaràs s'associa amb una maduració cerebral més lenta en els nadons. La investigació, publicada a la revista Environment International, és una col·laboració entre investigadors de l'Hospital del Mar, de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i de l'àrea d'Epidemiologia i Salut Pública del CIBER (CIBERESP).
Segons ha informat l'Hospital del Mar, es tracta del primer treball que ha analitzat el desenvolupament cerebral en el primer mes de vida, tenint en compte la mielinització. Aquest és un procés clau en la maduració del cervell, en què la mielina recobreix les connexions neuronals i les fa eficients per a la transmissió d'informació. Els nadons de mares exposades a nivells més alts de partícules fines en suspensió durant l'embaràs mostren una mielinització més lenta en aquesta etapa tan primerenca de la vida, cosa que pot ser perjudicial per al nen. Ara bé, encara queda per determinar si l'efecte observat en aquest estudi tindrà conseqüències negatives en les capacitats dels nens.
Per dur a terme l'estudi es van reclutar dones embarassades en seguiment a l'Hospital Clínic de Barcelona, l'Hospital de Sant Pau i l'Hospital Sant Joan de Déu. Els investigadors van monitorar els nivells de contaminants atmosfèrics als quals estaven exposades durant la gestació i, després del part, es van seleccionar 132 nadons. A aquests neonats se'ls va realitzar una ressonància magnètica abans de complir el primer mes de vida per observar el grau de maduració cerebral segons els seus nivells de mielinització.
Els resultats mostren una correlació clara entre una exposició materna més gran a PM2.5 —partícules diminutes de 2,5 micres de diàmetre en aire contaminat— durant l'embaràs i una mielinització menor en el cervell dels nadons. La contaminació analitzada inclou aquestes partícules diminutes, unes trenta vegades més fines que un cabell humà, i que estan formades per elements nocius derivats del procés de combustió i compostos orgànics tòxics, però també per elements essencials per al desenvolupament cerebral, com ara el ferro, el coure o el zinc.
Continuar avançant en els plans per descontaminar les ciutats
Per això, encara cal investigar com afecta cada un d'aquests components al desenvolupament del cervell dels nadons. Els investigadors han ressaltat que l'estudi es va fer a Barcelona amb la zona de baixes emissions ja en vigor, així que reclamen continuar avançant en els plans per descontaminar les ciutats. L'investigador de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital del Mar i de l'Institut d'Investigació del mateix centre Gerard Martínez-Vilavella apunta que cal continuar controlant la contaminació i estudiar com aquest alentiment pot influir en el desenvolupament posterior del cervell dels nens.
El cap de la Unitat de Ressonància Magnètica del Servei de Radiologia de l'Hospital de Mar, el doctor Jesús Pujol, afirma que en la primera etapa de la vida, els canvis en el cervell són grans i complexos i afegeix que tant la desacceleració excessiva com l'acceleració de la maduració cerebral poden ser perjudicials per al nen. "Però queda per determinar si l'efecte observat és necessàriament nociu", puntualitza. En aquest sentit, considera que l'estudi obre un camp de recerca de gran interès per establir quina és la velocitat òptima de maduració cerebral durant l'embaràs i fins a quin punt la mare i la placenta actuen com a filtres efectius per protegir i optimitzar aquest procés. Per últim, l'investigador d'ISGlobal Jordi Sunyer afirma que les troballes en aquests nadons nascuts a Barcelona després de la primera fase de la zona de baixes emissions alerten que "cal fer més passos endavant per assolir els nous criteris de qualitat de l'aire".