Gerard Piqué podia haver seguit el camí còmode. Tenia 17 anys, una família benestant, formació a La Masia i vincles profunds amb el FC Barcelona. No obstant això, va triar marxar. Va canviar la seva ciutat per Manchester i va acceptar començar pràcticament des de zero, sense gaires garanties. Aquella decisió va acabar sent un dels grans girs de la seva vida.
El mateix exfutbolista ho va explicar el 2018 dins d'A Long Story, un assaig autobiogràfic publicat per The Players’ Tribune. "Als 17 anys vaig passar de tenir-ho tot a Barcelona a viure en un país auster. Allà sí que vaig aprendre el que era la vida".
Gerard Piqué no va dubtar a sortir de la seva zona de confort
Piqué s'havia criat en un entorn protegit. El seu avi, Amador Bernabéu, era un directiu molt vinculat al club blaugrana. A casa no li faltaven oportunitats. Tampoc suport. Era una de les promeses més interessants del planter. Precisament per això, abandonar Barcelona per fitxar pel Manchester United el 2004 suposava un risc enorme per a qualsevol jove futbolista.
Anglaterra va canviar les regles. El clima era diferent. El futbol resultava més físic. El vestidor exigia caràcter des del primer entrenament. Allà no n'hi havia prou amb haver destacat a les categories inferiors del Barça. Piqué va haver de guanyar-se cada oportunitat i conviure amb suplències, errors i una competència que no concedia descansos ni privilegis en la màxima elit.
Sir Alex Ferguson dirigia aquell equip. Futbolistes veterans com Roy Keane marcaven el ritme dins del vestidor. El jove defensa va comprendre ràpidament que havia de valer-se per si mateix. Ja no estava a prop de la seva família ni protegit per un entorn conegut. Havia arribat el moment de sortir de la bombolla.
Experiència vital per al que va arribar a ser al FC Barcelona
Els mesos sense jugar també van formar part del procés. Piqué va haver de gestionar frustració i dubtes. Va aprendre a esperar. Va observar com treballaven els professionals de màxim nivell. Aquesta etapa britànica va enfortir la seva mentalitat i va desenvolupar una independència que després aplicaria tant en el terreny de joc com en els seus nombrosos projectes empresarials.
El 2008 va tornar al FC Barcelona. Ja no era aquell adolescent que havia sortit buscant una oportunitat. Pep Guardiola va confiar en ell i el va convertir en una peça fonamental. Van arribar les Lligues, les Champions i els grans títols. El defensa va tornar a casa preparat per suportar una pressió que hauria resultat difícil sense la seva experiència anglesa.