Gerard Dalmau fa 15 anys que treballa com a majordom i té molt clara la diferència entre oferir un servei d'alt nivell i acceptar qualsevol exigència. La seva professió està lligada a la discreció, l'organització i l'atenció constant als detalls, però ell rebutja la imatge que un majordom s'hagi de comportar com algú sense límits ni criteri propi. "Jo ofereixo un servei, no soc un esclau", explica en parlar d'una professió envoltada encara de molts estereotips.
Per a Dalmau, treballar per a una altra persona no significa renunciar a la dignitat ni acceptar comportaments irrespectuosos. L'excel·lència del servei depèn precisament que hi hagi una relació professional clara entre ambdues parts. El client pot esperar puntualitat, discreció, organització i capacitat per resoldre problemes, però això no implica que el treballador hagi de dir que sí a tot o assumir qualsevol tracte.
Ser majordom no significa obeir sense límits
La feina exigeix anticipar-se a necessitats, organitzar agendes, cuidar espais, coordinar proveïdors i solucionar imprevistos abans que es converteixin en problemes. També implica conèixer bé les rutines i preferències dels qui contracten el servei. No obstant això, Dalmau insisteix que aquesta atenció personalitzada no s'ha de confondre amb una disponibilitat absoluta ni amb acceptar peticions que excedeixin els límits professionals.
Després de 15 anys en el sector, ha après que marcar límits també forma part de l'ofici. Un bon majordom pot ser proper, flexible i resolutiu sense perdre autoritat sobre la seva pròpia feina. Per a ell, la veritable professionalitat consisteix a prestar un servei excel·lent sense permetre que la relació laboral es converteixi en una dinàmica de submissió.
Quinze anys li han canviat la manera d'entendre l'ofici
L'experiència també li ha permès comprovar que moltes persones continuen tenint una imatge molt cinematogràfica del majordom. Sèries i pel·lícules han construït durant dècades una figura basada en l'obediència extrema, la disponibilitat permanent i l'absència de límits personals. Dalmau defensa una visió molt més moderna, professional i realista.
La seva manera d'entendre l'ofici es resumeix en una idea senzilla: servir no és sotmetre's. Significa oferir una feina especialitzada, exigent i molt cuidada, però també establir unes normes de respecte mutu. Després de 15 anys, Dalmau té clar que l'excel·lència no neix d'obeir sense condicions, sinó de fer bé la feina mantenint sempre la dignitat professional.