Gavi tenia tot just 11 anys quan va deixar Los Palacios y Villafranca per instal·lar-se a Barcelona i començar una vida completament diferent. El salt al Barça representava un somni, però també implicava abandonar el seu poble, els seus amics i una rutina coneguda. A aquella edat, la il·lusió convivia amb una por lògica davant tot el que estava per venir.
"Estava una mica aprensiu perquè no sabia el que m'esperava aquí", va recordar anys després. Els seus pares van ser fonamentals per rebaixar aquella incertesa. El van acompanyar en el trasllat i es van instal·lar amb ell en un pis de la Rambla, intentant que el canvi no fos únicament esportiu. Gavi necessitava sentir que continuava tenint una família a prop mentre aprenia a viure en una ciutat nova.
Els seus pares van fer que Barcelona comencés a sentir-se com a casa
L'adaptació no consistia només a entrenar millor o competir contra futbolistes de més nivell. També havia d'acostumar-se a nous carrers, companys, horaris i exigències escolars. La presència dels seus pares va convertir aquell pis en un refugi des del qual podia sortir cada dia cap a La Masia sense sentir que havia perdut per complet l'estabilitat de la seva infància.
Amb el temps, Barcelona va deixar de ser un lloc desconegut i va començar a convertir-se en casa seva. Gavi va créixer dins del club, va avançar per les categories inferiors i va acabar arribant al primer equip. Aquella decisió familiar, que al principi li produïa inquietud, va acabar acostant-lo a un somni que havia perseguit des de petit: vestir la samarreta del Barça al màxim nivell.
D'aquell pis de la Rambla al primer equip
El centrecampista també ha explicat que arribar al club li va permetre acostar-se a alguns dels seus referents. Andrés Iniesta i Isco estaven entre els futbolistes que admirava quan era nen, tot i que es va quedar amb l'espina de no poder compartir vestidor amb Leo Messi. Quan va debutar, l'argentí ja havia abandonat el Barça i aquella coincidència que va imaginar durant anys mai va arribar a produir-se.
Mirant enrere, Gavi recorda el trasllat amb una barreja d'orgull i vulnerabilitat. No va arribar a Barcelona com una estrella segura de si mateixa, sinó com un nen d'11 anys que no sabia què es trobaria i necessitava que els seus pares el tranquil·litzessin. El pis de la Rambla simbolitza aquesta primera etapa: una família que es va desplaçar per acompanyar el seu somni i evitar que hagués d'afrontar-lo sol. Després van arribar La Masia, el debut i els grans partits, però abans hi va haver por, adaptació i una decisió familiar que va canviar per sempre la seva vida.