Pablo Páez ‘Gavi’ és un dels jugadors més passionals i intensos que hi ha actualment, motiu pel qual és un ídol per a l'afició del Barça, però també és odiat pels rivals. Aquesta qualitat l'acompanya des que era només un nen, com expliquen les persones que millor el coneixen, i li ve heretada. Concretament, de part de la seva mare, que també viu els partits amb un nivell d'intensitat increïble, motiu pel qual pateix tant.
I això ha provocat que ja no s'atreveixi a veure cap partit del seu fill. En especial, després dels ensurts que ha tingut al llarg de la seva carrera, per culpa dels forts cops que ha rebut, o de les seves nombroses lesions, destacant una molt greu al genoll, durant un compromís amb la selecció espanyola, ja fa tres anys. Així ho va explicar el centrecampista nascut l'any 2004 durant una entrevista que va concedir a ‘DAZN’.
Gavi i la seva mare
"La meva mare ja no veu els partits ni tan sols, la veritat que s'espanta un munt. Sempre abans d'anar al partit em diu: 'ves amb compte no et fiquis en cap baralla'. Intento sempre que es tranquil·litzi ella i que estigui el més tranquil·la possible. En el partit penses molt ràpid i jo sempre intento fer el més ràpid possible, sigui el que sigui. Després del partit ho vaig veure més en fred i la veritat que em vaig espantar una mica. Al camp, quan estàs calent, res t'importa", va assegurar el guanyador del Golden Boy i del Trofeu Kopa l'any 2022.
Un dels seus primers entrenadors, Manuel Vasco, qui el va tenir a les seves ordres quan era només un nen, corrobora que Gavi és així per naturalesa, i que no hi ha res ni ningú que pugui fer-lo canviar a hores d'ara. "Però és que Gavi, amb sis anys, ja feia coses que no eren normals. El seu pare el va portar aquí. Ja tenia l'equip fet, però quan va començar a entrenar ja em vaig dir: 'Aquest sí que té qualitats'. I per descomptat es va quedar. Era capaç de marcar gairebé 100 gols per temporada. Conduïa amb una facilitat increïble. Tenia visió de joc. I, una cosa que alguns encara no aprecien, físicament era ja un portento. Quan els seus companys més cansats estaven, ell més fort se sentia. I, per descomptat, sempre volia guanyar. Era ja tan competitiu... I no oblidi vostè la seva família. Humil i molt bona gent. Perquè un nen arribi lluny l'entorn ha de ser també molt favorable", van ser les seves paraules.
Gavi, un noi senzill
Tot i que va decidir abandonar la seva Sevilla natal per ingressar a la Masia quan era un nen, Gavi manté les seves arrels allà, i no s'oblida dels seus orígens, com assegura Vasco.
"Gavi conserva els mateixos amics de sempre. Quan ve aquí, a Los Palacios, el tens assegut en aquesta mateixa grada, la del camp on es juguen els partits de La Liara Balompié. Amb els seus antics companys. Amb la seva gent. La humilitat és això", va remarcar per concloure.