Els fiscalistes coincideixen en una cosa, ja que Hisenda no obre investigacions per un únic moviment aïllat, sinó per patrons que no encaixen amb el que s'ha declarat. La realitat és que el sistema de control de l'Agència Tributària es basa en l'encreuament massiu de dades bancàries, fiscals i patrimonials per detectar incoherències.
I és que hi ha determinades activitats relacionades amb els diners com retirades, ingressos o transferències, que, quan es repeteixen o assoleixen certs nivells, poden activar revisions més exhaustives.
Moviments d'efectiu que generen alertes
La realitat és que un dels focus principals és en el ús de l'efectiu. Treure o ingressar quantitats elevades no és il·legal, però sí que queda registrat quan supera certs llindars.
D'aquesta manera, retirades importants de diners o ingressos freqüents en efectiu poden cridar l'atenció si no es corresponen amb els ingressos declarats. Especialment si es repeteixen en el temps o es fan just per sota dels límits habituals. També passa amb els ingressos en compte sense justificar. Si Hisenda detecta diners que entren al teu compte i no apareixen a la teva declaració, pot iniciar una comprovació per aclarir-ne l'origen.
Transferències i operacions entre particulars
La realitat és que un altre punt clau són les transferències entre persones. Moviments elevats entre familiars o tercers poden interpretar-se com a donacions o préstecs encoberts si no estan documentats. I és que, si no existeix un contracte o una declaració fiscal associada, Hisenda pot considerar-los ingressos no declarats i exigir-ne la regularització. A més, els moviments repetits, encara que siguin de menor import, també poden generar sospites si formen un patró irregular.
Un altre aspecte important és la discrepància entre el nivell de vida i els ingressos declarats. Compres rellevants, inversions o despeses elevades que no encaixen amb el que s'ha declarat poden activar una revisió. En definitiva, no hi ha una única acció que faci que Hisenda investigui, sinó la manca de coherència. El sistema busca detectar diferències entre el que es declara i el que realment es mou en els comptes. La clau no és evitar operar, sinó poder justificar cada moviment amb documentació i lògica fiscal.