Ferran Adrià va convertir elBulli en un dels restaurants més influents de la història contemporània, però el prestigi internacional no va significar automàticament fer fortuna amb les taules del local. El cuiner català ha explicat en diverses ocasions que l'alta gastronomia creativa té uns costos enormes i que el veritable salt econòmic de la seva carrera va arribar gràcies a tot l'univers empresarial que va construir al voltant del seu nom, el seu coneixement i la marca elBulli. Aquesta diferència entre fama i rendibilitat la va resumir de forma especialment clara en parlar de com va aconseguir assegurar la seva situació econòmica.
En una entrevista amb El Español publicada el maig de 2025, Adrià va explicar que actualment viu de les rendes i que ha pogut fer-ho gràcies a l'estalvi i a una forma de vida poc malgastadora. "Encara que elBulli feia diners, si vaig guanyar tant no va ser pel restaurant, sinó per tot el que hi havia més enllà", va reconèixer. També va assegurar que no té cotxe, que mai es va comprar "ni un vaixell ni un Ferrari" i que disposa dels diners suficients per viure còmodament durant la resta de la seva vida.
ElBulli donava prestigi, però no era la gran font de diners
La paradoxa és que Adrià va arribar a trobar-se en una situació econòmica delicada quan ja era un dels cuiners més reconeguts. En aquesta mateixa conversa va recordar que entre 1984 i 1998 va estar "mig arruïnat", malgrat que el restaurant ja havia assolit les tres estrelles Michelin. L'enorme nivell de creativitat, personal i feina necessaris per mantenir aquell model feia que el reconeixement no es transformés automàticament en grans beneficis.
El mateix Adrià ha explicat després que la seva estratègia va consistir precisament a construir un model de negoci on el restaurant no fos el principal flux d'ingressos. Publicacions, col·laboracions, assessoraments, projectes amb empreses, conferències i l'enorme valor generat al voltant de la marca van permetre convertir la influència gastronòmica en una estructura econòmicament molt més sòlida. En una entrevista amb El País reconeixia obertament que els negocis alternatius van ser fonamentals per aconseguir-ho.
Estalviar també forma part de l'explicació
L'Adrià tampoc atribueix la seva tranquil·litat econòmica únicament a haver generat ingressos elevats. La seva explicació insisteix especialment en el que va fer després amb aquests diners. Assegura que sempre ha portat una vida relativament austera i que les seves principals despeses són viatjar i sortir a dinar amb la seva dona. D'aquí la seva forma particular d'explicar la riquesa: per a ell, els diners serveixen fonamentalment per poder deixar de preocupar-se pels propis diners. Després de dècades de feina, sosté que té "la vida arreglada", però rebutja associar aquesta situació exclusivament a l'èxit comercial d'elBulli.
La seva història trenca així una idea habitual sobre els grans xefs. Un restaurant ple, amb tres estrelles Michelin i reconeixement mundial pot proporcionar una enorme reputació sense convertir-se necessàriament en una màquina de fer diners. En el cas de Ferran Adrià, la veritable fortuna va arribar quan va entendre que el valor d'elBulli podia estendre's molt més enllà de les taules del restaurant.