Com era previsible i no podia ser de cap altra manera, el greu accident d'Urda, a Toledo, en què van morir 69 persones fruit d'una evident manca d'inversió en la seguretat de la via, que va desembocar aquell fatídic dia que es produís un problema informàtic que va provocar la caiguda del sistema LZB, i que l'encarregat de supervisar la seguretat errés, segurament, en la gestió del trànsit ferroviari, ha acabat tenint un efecte sobre la campanya de les eleccions del 29N. El to, sens dubte, és diferent, i vectors com la seguretat, l'estabilitat, l'economia i una certa idea de final de cicle semblen estar guanyant posicions en la decisió dels electors.
Les diferents enquestes coincideixen en una alta mobilització de les dretes, concentració del vot d'esquerres en el PSOE i una certa desmobilització de l'electorat moderat socialista, que s'estima més quedar-se a casa que votar el PP. Aquest cap de setmana, tornarem a tenir una nova onada de projeccions demoscòpiques i, segurament, poques coses hauran canviat. Pedro Sánchez encara és molt lluny de poder continuar a la Moncloa després del 29N, i fins i tot perd la batalla —important, però en la pràctica menor— de superar el PP, encara que aquests assolissin la majoria absoluta amb Vox. I el temps se li esgota, al líder socialista, ja que aquest diumenge faltaran tan sols tres setmanes per anar a votar i la catàstrofe ferroviària continua massa present, per més que el PSOE intenti fixar el frame de la DANA de Mazón o de la gestió de les residències d'Isabel Díaz Ayuso durant la pandèmia a un mateix nivell i explicar que la resposta d'uns ha estat dimitir i la dels altres, aferrar-se a la cadira.
El to, sens dubte, és diferent, i vectors com la seguretat, l'estabilitat, l'economia i una certa idea de final de cicle semblen estar guanyant posicions en la decisió dels electors
Però això no funciona, si fem cas a les enquestes. Una de les coses del temps actual és la rapidesa amb què les coses passen i són consumides mediàticament. Només cal recordar l'anomenat cas Maricarmen, morta el 7 d'octubre passat a Madrid, i que va ser el detonant perquè Sánchez convoqués eleccions avançades després del rebuig dels reials decrets llei en matèria d'habitatge. Tenia una bandera, l'habitatge —més enllà que el seu govern hagués fet poc en vuit anys— que deixava de banda els casos de corrupció. De fet, sembla haver-hi un convenciment general a la seu dels dos grans partits que aquest pernil ja ha tocat os. Aquest dissabte, 7 de novembre, farà un mes de la Maricarmen, i ha desaparegut del radar mediàtic.
Queda la vaga de dimecres que ve, és clar. Que serà el banderí de llançament i d'enganxament de la campanya, que formalment s'inicia dijous a la nit amb la tradicional enganxada de cartells. Ja veurem com se'n mesura l'èxit o el fracàs, tenint en compte el teletreball i el primer torcebraç que s'està produint entre empresaris i sindicats sobre quins han de ser els serveis mínims. Sánchez i l'esquerra necessiten una victòria aclaparadora de la jornada per tornar a intentar ser en la partida electoral. La sort sembla tirada i la campanya, més enllà d'insults i desqualificacions, té poc d'atractiva. Fins i tot, semblen haver caigut en desús el fet d'aprofitar aquestes setmanes per posar propostes damunt la taula. Deu ser també que han perdut credibilitat i que la gent fa servir altres paràmetres per decidir el seu vot.