Fermín López tenia 13 anys quan va deixar casa seva per instal·lar-se a La Masia. Arribava amb il·lusió, però també havia d'aprendre a viure lluny dels seus pares, adaptar-se a altres rutines i trobar el seu lloc entre nous companys. Anys després, en una entrevista concedida a Mundo Deportivo, va recordar fins a quin punt se li va fer difícil una etapa d'aquella vida: "Vaig arribar al meu límit, no aguantava més, era molta frustració".
En aquest sentit, el seu record s'atura en l'últim any de juvenil, durant uns mesos anteriors a Nadal. La falta d'oportunitats li pesava i el desànim l'acompanyava fora dels entrenaments. Enfadarse, pensar contínuament en el que no estava sortint i sentir-se lluny de les seves expectatives va acabar afectant també la seva concentració per estudiar. Aquell malestar ocupava una part cada vegada més gran del seu dia.
Viure lluny de casa quan encara ets un nen
El seu relat permet aturar-se en una part d'aquestes mudances que sol quedar darrere de l'oportunitat. Amb 13 anys, canviar de ciutat també significa deixar de compartir amb la família les petites coses quotidianes. Els àpats, les converses en tornar de classe o la possibilitat de buscar companyia després d'un mal dia adquireixen un altre valor quan deixen d'estar a l'abast de la mà.
D'aquesta manera, les trucades i les amistats passen a ocupar un lloc especial. En una residència, els companys comparteixen horaris, estudis i moltes hores fora del camp. Són també els qui poden advertir que algú està més callat o necessita companyia. En aquesta convivència es construeixen vincles que van més enllà de jugar junts i que ajuden a fer habitable un lloc que, al principi, resulta completament nou.
Trobar companyia i aprendre a demanar ajuda
Fermín va explicar que va rebre suport psicològic a La Masia i que el va ajudar a gestionar el que estava vivint. També va recordar la proximitat dels seus pares i dels seus amics Gavi i Cristo, que intentaven animar-lo. En explicar aquella experiència, va reconèixer el valor de tenir persones a les quals acudir quan el desànim començava a resultar difícil de portar.
Així doncs, les seves paraules posen el focus en l'adolescent que hi havia darrere del futbolista. Abans de trobar estabilitat, va haver d'afrontar distància, incertesa i expectatives difícils de gestionar. El seu testimoni deixa espai per parlar d'aquesta experiència sense reduir-la al que va ocórrer després en la seva carrera: sentir-se acompanyat i rebre ajuda van tenir valor en aquell moment, quan el que necessitava era trobar-se millor.