Els passatemps poden ser una excel·lent eina durant la jubilació. Mots encreuats, sudokus, lectura, puzles o jocs de lògica ajuden a mantenir la ment activa, ofereixen entreteniment i poden formar part d'una rutina agradable. El problema apareix quan ocupen pràcticament tot el temps lliure i acaben substituint el contacte amb altres persones.
La jubilació canvia moltes rutines de cop. Desapareixen companys de feina, horaris compartits i converses quotidianes que abans sorgien sense esforç. Per això algunes persones omplen aquestes hores amb activitats individuals. No té res de dolent, però si tot l'oci acaba sent solitari, la vida social pot reduir-se molt sense que un se n'adoni.
Mantenir la ment activa no substitueix parlar amb altres persones
Resoldre un sudoku pot exigir atenció i memòria, però no reemplaça una conversa, un àpat compartit o una activitat en grup. Les relacions socials obliguen a escoltar, respondre, interpretar gestos, recordar històries i adaptar-se constantment a altres persones.
També aporten una sensació de pertinença que un passatemps individual no pot oferir per si sol. Quedar amb amics, participar en una associació, anar a una activitat del barri o simplement mantenir converses freqüents pot ajudar a fer que els dies tinguin més varietat i estructura.
No cal tenir una agenda plena cada dia
Això no significa que totes les persones jubilades necessitin una vida social intensa. Hi ha qui gaudeix molt de la tranquil·litat i necessita menys contacte que altres. La qüestió no és acumular activitats, sinó evitar que l'aïllament aparegui de manera progressiva i acabi convertint-se en l'única rutina. Una bona combinació pot ser mantenir els passatemps individuals i afegir petits espais socials. Anar a caminar amb algú, apuntar-se a una activitat setmanal, jugar a cartes, prendre un cafè amb familiars o veïns o participar en tallers són opcions senzilles.
També convé respectar les preferències personals. Forçar algú a socialitzar constantment pot resultar tan incòmode com deixar-lo completament aïllat. L'important és que existeixi alguna xarxa de contacte i que la persona pugui triar com mantenir-la.
Els passatemps continuen sent molt útils i poden ocupar perfectament una part important del dia. Però no haurien de convertir-se automàticament en substituts de totes les relacions. En la jubilació, mantenir la ment ocupada és positiu; conservar també vincles, converses i moments compartits pot ser igual d'important perquè aquesta etapa continuï tenint varietat i sentit.