Fer bicicleta estàtica és una bona manera de mantenir-se actiu durant la jubilació. Ajuda a treballar la resistència cardiovascular, mou les cames i permet fer exercici amb poc impacte sobre les articulacions. No obstant això, basar tota l'activitat física a pedalar pot deixar fora una part fonamental: entrenar els moviments que després es necessiten en la vida quotidiana.
Amb els anys, conservar l'autonomia depèn molt de poder aixecar-se, girar-se, pujar esglaons, ajupir-se, transportar objectes o reaccionar davant una petita pèrdua d'equilibri. La bicicleta millora la condició física, però no reprodueix moltes d'aquestes situacions. Per això convé combinar-la amb exercicis funcionals.
El cos ha d'entrenar els moviments que realment utilitza
Un exemple molt útil són les pujades a un esglaó baix. Aquest moviment s'assembla molt a pujar escales o accedir a una vorera i obliga a treballar cames, estabilitat i coordinació. Pot realitzar-se lentament i amb un punt de suport proper si existeix inseguretat.
També resulta interessant practicar petits desplaçaments laterals, canvis de direcció o caminar formant una figura de vuit. Són moviments senzills que obliguen el cos a reaccionar d'una manera diferent a caminar sempre en línia recta o pedalar assegut.
Força i equilibri ajuden a mantenir la independència
Un altre exercici funcional consisteix a transportar un objecte lleuger d'una habitació a una altra mantenint una postura estable. No cal utilitzar molt pes: l'objectiu és entrenar una cosa tan quotidiana com portar una bossa de la compra, una ampolla d'aigua o petits objectes domèstics.
També poden practicar-se elevacions de talons de peu, subjectant-se si és necessari. Aquest gest enforteix panxells i turmells, estructures importants per caminar, pujar esglaons i mantenir l'equilibri. La bicicleta estàtica, per tant, continua sent una excel·lent eina, especialment per a aquells que gaudeixen utilitzant-la i poden mantenir una rutina constant. El problema apareix quan substitueix completament qualsevol altre tipus de moviment.
Una rutina equilibrada hauria de combinar resistència, força, mobilitat i equilibri. En persones amb problemes articulars, antecedents de caigudes o malalties cardiovasculars, convé adaptar els exercicis amb ajuda professional. L'objectiu no és entrenar com un esportista, sinó mantenir durant el major temps possible la capacitat de fer amb seguretat tot allò que exigeix la vida diària.