Fer exercici únicament quan ve de gust pot convertir-se en un dels obstacles més grans per mantenir una vida activa. Felipe Isidro, catedràtic en educació física, proposa canviar completament aquesta manera d'entendre-ho: "Cal entendre l'exercici com rentar-se les dents". És a dir, no hauria de dependre de l'estat d'ànim, de la motivació del dia ni de si trobem una activitat especialment divertida.
La comparació és senzilla. Ningú espera llevar-se amb ganes de raspallar-se les dents per fer-ho. Es converteix en una rutina perquè entenem que és necessària per a la nostra salut. Amb l'activitat física hauria de passar una cosa semblant: reservar-li un espai estable dins del dia i complir-ho amb la mateixa naturalitat amb què assumim altres obligacions bàsiques d'autocura.
La motivació no pot ser l'únic motor
Un dels problemes de plantejar l'exercici exclusivament com a gaudi és que la motivació canvia constantment. Hi haurà dies en què sortir a caminar, entrenar o anar al gimnàs resulti atractiu, però també jornades de cansament, estrès o falta de ganes. Si cada sessió depèn de sentir entusiasme, mantenir la constància es torna molt més complicat.
Convertir-ho en hàbit redueix precisament aquesta negociació interna. No cal preguntar-se cada matí si ve de gust fer-ho, perquè la decisió ja està presa per endavant. L'activitat física passa a ocupar un lloc concret dins de la rutina i deixa de competir contínuament amb altres opcions aparentment més còmodes o atractives.
Una obligació que també es pot gaudir
Això no significa que practicar esport hagi de convertir-se en un càstig. Triar activitats agradables facilita enormement mantenir-les, però el missatge d'Isidro apunta a una cosa diferent: el gaudi no hauria de ser una condició imprescindible. Podem gaudir moltíssim d'una sessió i, l'endemà, tenir poques ganes de repetir-la. La rutina roman fins i tot quan desapareix momentàniament aquesta recompensa.
La clau està a deixar de pensar "avui faré exercici perquè em ve de gust" i substituir-ho per "avui toca fer exercici". Igual que dormir, dutxar-se o rentar-se les dents formen part de la cura quotidiana, moure's hauria d'ocupar també un espai difícil de negociar. La motivació ajuda a començar, però són el costum i la regularitat les que permeten sostenir-ho durant anys. Entendre-ho així transforma l'exercici d'una opció que fem quan tenim temps en una part estable de la nostra vida.