Felipe té 70 anys i resumeix amb una frase una sensació que comparteixen molts jubilats quan acaba definitivament la seva vida laboral: "Ens ensenyen a treballar, produir, arribar a temps, però no a jubilar-nos". Després de dècades seguint horaris, complint obligacions i organitzant pràcticament tota la setmana al voltant de la feina, de sobte desapareix l'estructura que havia marcat bona part de la seva vida.
El problema no consisteix necessàriament a trobar a faltar la feina. Moltes persones fa anys que esperen jubilar-se, però descobreixen que tenir tot el dia lliure també exigeix aprendre una nova forma d'organitzar-se. Aixecar-se sense despertador pot resultar agradable durant les primeres setmanes, però quan desapareixen horaris, companys i responsabilitats, apareix una pregunta inesperada: què faig ara amb tot aquest temps?
La feina també organitzava la vida
La psicologia explica que treballar proporciona molt més que ingressos. Estableix horaris, objectius, relacions socials i una sensació quotidiana d'utilitat. Durant dècades, bona part de les decisions es prenen al voltant d'aquesta estructura: quan aixecar-se, quan menjar, quan descansar i fins i tot quan gaudir de les vacances. En desaparèixer, també es perd aquesta referència diària.
@felipemgicapedrej Jubilarme no significa apartarme de la vida ni sentarme a esperar a que pasen los días. Significa empezar otra etapa con más libertad, más tiempo y la posibilidad de llenar mi vida de proyectos, curiosidad, humor y sentido. Uno se jubila del trabajo, no de las ganas de vivir.
♬ sonido original - Felipe 7.0
Per això alguns jubilats poden passar per una etapa de desorientació. No saben exactament què fer durant els matins, senten que els dies comencen a assemblar-se massa i busquen petites rutines per recuperar certa estructura. Passejar sempre a la mateixa hora, prendre un cafè, fer la compra o anar diàriament al mateix lloc poden convertir-se en nous punts de referència.
Jubilar-se també requereix aprenentatge
El repte consisteix a construir una rutina que no reprodueixi simplement una jornada laboral, però tampoc converteixi el dia en una successió d'hores buides. Activitat física, relacions socials, aficions, aprenentatge o responsabilitats familiars poden aportar objectius i proporcionar aquesta sensació de continuïtat que abans arribava automàticament amb la feina.
La reflexió de Felip apunta precisament a aquesta falta de preparació. Durant la vida adulta es parla contínuament de treballar millor, progressar professionalment o preparar econòmicament la jubilació, però molt menys de com omplir de sentit les hores una vegada arriba. Tenir temps lliure no significa saber immediatament què fer-ne. Per a alguns grans, jubilar-se suposa descobrir per primera vegada en dècades que ningú organitza la seva jornada. I aprendre a decidir com utilitzar-la pot ser un dels canvis més importants de tota aquesta nova etapa.