No són pocs els casos en què els futurs sjubilats es pregunten quant han de cotitzar per viure nien. Tot i que no existeix una xifra oficial única, els experts coincideixen que sí hi ha una referència clara basada en les dades de la Seguretat Social. No es tracta d'una quantitat màgica, sinó d'entendre com funciona el sistema i quin nivell d'ingressos permet mantenir un nivell de vida estable després de deixar de treballar.
La base reguladora com a punt de partida
I és que tot gira al voltant de la base reguladora, l'element clau sobre el qual es calcula la pensió. Aquesta s'obté a partir de les bases de cotització dels últims anys, que des del 2026 passen a calcular-se mitjançant un sistema dual que pren les millors cotitzacions dins d'un període de més de 25 anys.
La realitat és que com més baixes hagin estat aquestes bases, menor serà la pensió final. Per això, els experts insisteixen que no n'hi ha prou amb cotitzar molts anys, sinó que també és fonamental fer-ho amb bases prou altes per garantir un resultat adequat. D'aquesta manera, el primer gran requisit és assolir el 100% de la base reguladora. Per a això, el 2026 s'exigeixen almenys 36 anys i mig cotitzats, mentre que a partir del 2027 seran necessaris 37 anys. Sense aquest mínim, la pensió es redueix de manera proporcional.
La referència real per a “viure bé”
A partir d'aquí, entra en joc l'estimació pràctica que manegen economistes i experts en planificació financera. Tot i que no hi ha una xifra oficial, existeix un consens força clar, ja que per viure amb una certa comoditat a Espanya, una pensió hauria de situar-se aproximadament entre 1.500 i 1.800 euros nets al mes. La realitat és que assolir aquest nivell implica haver tingut una base reguladora al voltant de 1.700–2.100 euros. I per arribar a aquesta xifra, és necessari haver cotitzat durant bona part de la vida laboral amb bases properes o superiors als 2.000 euros mensuals.
Això explica per què molts treballadors que cotitzen per bases més baixes de entre 1.200 i 1.500 euros acaben percebent pensions que oscil·len entre 900 i 1.200 euros. La diferència no és només en els anys treballats, sinó en la qualitat d'aquestes cotitzacions.
Els experts solen manejar una guia orientativa: els qui aspiren a una pensió al voltant de 1.700 euros han d'haver cotitzat amb bases pròximes als 2.000–2.300 euros durant dècades. És un objectiu exigent, però alineat amb el cost de vida actual. Així doncs, per aspirar a una jubilació còmoda no n'hi ha prou amb complir els anys mínims, és imprescindible mantenir una base de cotització elevada i constant al llarg del temps. Aquesta és la veritable clau que marca la diferència entre una pensió justa i una de realment suficient.